dijous, 31 de maig de 2007

Llums, colors i parets....



diumenge, 27 de maig de 2007

Psicobloc a Mallorca

He trobat aquest vídeo de psicobloc.
Té unes imatges i unes "volades" d'allò més espectaculars.
A veure si us agrada.
El paio és diu Klem Loskost, un austríac de 33 anys....
Jo no el coneixia, però està ben fort l'amic Klem (deu menjar molta sobrassada i ensaïmades!) ... ja veure, ja...

dijous, 24 de maig de 2007

Curs Monitor Iniciador a l'ECAM


Aquest cap de setmana hem acabat el curs de monitor ECAM 2007

Han estat tres caps de setmana sencers més un darrer diumenge amb un examen pràctic i teòric al rocòdrom del Club Muntanyec Sant Llorenç.







He conegut nous companys i companyes, que ara ja son nous amics:
en Dario de Climbat;
en Toni de Vilassar;
l'Albert, en Soepe, en Xicu, l'altre Albert i en Carles de Banyoles;
la Montse i l'Eduard de Granollers;
en Pep, en Ferran, en David i la Maria de Badalona;
l'Odon i en Juan Carlos de Terrassa; en Servan, la Lídia, la Sílvia i la Laura de l'Hospitalet;
la Mireia de Molins de Reia; l'Ivan de Sabadell; en Roger del CEC i en Javier de Vilanova i la Geltrú.

Agrair la paciència dels nostres monitors: la Núria, en Manel, en Santi, en Jaume i en Gabriel.




Esperem que els resultats de les avaluacions siguin bons....

Gràcies a tots i a totes!







divendres, 18 de maig de 2007

Progressió per corda fixa

El coneixement d'aquestess tècniques ens serà força útil.

Les podrem utilitzar en maniobres d'auto-rescat, en escalades de grans parets, per controlar una cordada novell en un curs d'escalada..., en resum, per solucionar qualsevol problema escalant.

Presentaré tres possibles tècniques, però existeixen múltiples combinacions i variants, en funció del material que duguem a sobre i les condicions concretes de cada situació ( per exemple: corda simple o doble corda, etc ...).

Fins ara, quan havia d'utilitzar aquestes tècniques, solia atavalar-me força: poso el pedal dalt o a baix?, la baga llarga o curta?, quin nus faig servir?, collons!....que s'embloqueja massa i no puc tirar amunt!... buff...

Ara intentaré resoldre aquests dubtes i explicar-me d'una manera clara i senzilla.

Característiques generals:

- Sempre estarem assegurats a la corda per dos punts.

- Utilitzarem sempre un nus auto-bloquejant tipus MACHARD BIDIRECIONAL(*).

- Si l'extrem de la corda per on progressem està lliure, és aconsellable fer un nus de seguretat en l'extrem de la corda o lligar-la al nostre arnés.

- Si progresem en condicions precàries (corda glaçada o material inadequat), fora prudent anar fent nusos en la corda que deixem enrere, per evitar una caiguda en cas de relliscada dels bloquejadors.

- Utilitzarem un bloquejador principal (d'on ens penjarem de l'arnés) i un bloquejador secundari (d'on penjarem el pedal i una auto-assegurança extra).

Possibilitat 1: progressió utilitzant dos machards bidireccionals.

Fem un machard bidireccional A (bloquejador principal) amb un mosquetó de seguretat i ens unim a ell amb una baga o cordino B. Quina allargada?. La distància orientativa és la que correspon a la distància entre l'anell de l'arnés i la nostra ma amb el braç estés verticalment (sobre 100cm)

Per sota del bloquejador principal, fem un segon machard bidireccional C (bloquejador secundari), amb un mosquetó de seguretat i ens unim a ell amb una segona baga o cordino D. Quina allargada? La distància cal que sigui sempre superior a la baga B, per tal de què no ens molesti a l'hora de progressar. Recordem que no ens pengem mai d'aquesta segona baga.

En el mosquetó d'aquest segon machard, hi posem una tercera baga o cordino E, que utilitzarem com a pedal. Quina allargada?. La distància serà la corresponent a la distància que hi ha entre el nostre peu amb la cama flexionada i la ma amb el braç estès verticalment (sobre 120cm).


Seqüència de moviments: Com progressem?.

Es tracta de penjar-nos del bloquejador principal (superior).

Posar el peu (peus) dins el pedal i fer lliscar el secundari fins just a sota del principal.

Llavors, estirem la cama (cames) fins a posar-nos drets i aprofitant que treiem el pes del bloquejador principal, fer-lo lliscar aprofitant el màxim l'allargada del nostre braç.

Finalment, ens tornem a penjar del bloquejador principal i re-iniciem la seqüència.

Es força pràctic posar els dos peus dins el pedal e intentar no treure'ls (així estalviarem energia).
Sempre podem substituir el machard bidireccoional per un aparell auto-bloquejant (tipus shunt o tibloc)

Punts +

Versatilitat: útil en corda simple i en doble corda.
Métode de fortuna.

Punts -

Excés de material: necessitem 2 cordinos, 3 bagues i 2 mosquetons de seguretat.
No permet el descens. Per rapelar cal utilitzar un davallador i realitzar varies maniobres per muntar-lo.

(*) Recordem el nus Machard Bidireccional?

Es tracta d'un nus autobloquejant. El fem utilitzant un anell de cordino que col.loquem al voltant de la corda principal. És un nus què, sotmès a càrrega, pressiona i bloqueja la corda. Per desplaça-lo és necessari eliminar la tensió.

Per realitzar un machard bidireccional cal envoltar la corda principal amb varies voltes o estrangulaments de l'anell de cordino (entre 6/7 voltes, sempre mínim 5!).

Les voltes cal que estiguin ben col.locades i paral.leles perquè el nus funcioni correctament.

Finalment, unim les dues orelles amb un mosquetó de seguretat.

La capacitat de bloqueig depèn de la diferència de diàmetres entre corda/cordes i cordino.

El diàmetre mínim recomenable del cordino és de 7mm.

El machard bidireccional s'afluixa molt bé quan li traiem la càrrega i es fàcil de veure si es troba ben fet.

Possibilitat 2: progressió amb Grigri.

En aquest cas el bloquejador principal serà el grigri (GG), unit directament a l'anella ventral del nostre arnés amb un mosquetó de seguretat.

Per sobre, fem una machard bidireccional C (bloquejador secundari) i posem una primera baga o cordino E que utilitzarem com a pedal per ajudar-nos a progressar per zones desplomades.

Quina allargada?. L'allargada d'aquest pedal serà la corresponent a la distància que hi ha entre el nostre peu amb la cama flexionada i la ma amb el braç estés verticalment (sobre 120cm).

Ens unim en el mateix mosquetó del machard bidireccional amb una segona baga o cordino D (auto-assegurança extra). Quina allargada? Aquesta distància sempre ha de ser igual o superior a la distància del pedal (120cm), per deixar-nos progressar correctament.

Seqüència de moviments: com progressem?

Es traca de penjar-nos del grigri (bloquejador principal).

Posem el peu (peus) dins el pedal i fem lliscar el machard (bloquejador secundari superior) ben amunt, fins al màxim de la seva longitud.

Llavors, estirarem la cama (cames) fins a posar-nos drets i treure el pes del bloquejador principal (grigri).

Aprofitem per recuperar la corda inactiva (la que surt), fent lliscar el grigri el màxim amunt.

Finalment, ens tornem a penjar del grigri (bloquejador principal) i re-iniciem la seqüència.

Cal aprofitar i rendabilitzar cada moviment per tal de, sobretot, estalviar energia i no cansar-nos
en excés.

També podem fer un re-enviament de la corda inactiva (la que surt del grigri) al mosquetó del machard bidireccional superior, i recuperar-nos aprofitant la politja.

Sempre podem substituir el machard bidireccoional per un aparell auto-bloquejant (tipus shunt o tibloc).

Punts +

A diferència del machard, el grigri es desbloqueja molt fàcilment, agilitzant la progressió.

El grigri ens permet, en qualsevol moment , rapelar per la corda, sense haver de fer maniobres extres.

Punts -

Tant sols es pot utilitzar en corda simple i de diàmetre entre 10 - 11 mm

Possibilitat 3: progressió amb Reverso.

En aquest cas el bloquejador principal serà el Reverso.

Aprofitarem la capacitat d'aquest aparell de bloquejar les cordes.

Utilitzarem un mosquetó de seguretat per penjar-nos el reverso de la seva orella petita a l'anella ventral del nostres arnés,com si nosaltres fossim el punt central d'una reunió (foto 1).

Passem les dues cordes i apliquem un segon mosquetó a l'orella gran.

D'aquesta manera, el reverso bloqueja les cordes i només permet el moviment d'ascens (foto 1).

Per sobre, fem una machard bidireccional C (bloquejador secundari) i posem una primera baga o cordino E que utilitzarem com a pedal per ajudar-nos a progressar per zones desplomades.

Quina allargada?. L'allargada d'aquest pedal serà la corresponent a la distància que hi ha entre el nostre peu amb la cama flexionada i la ma amb el braç estès verticalment (sobre 120cm).

Ens unim en el mateix mosquetó del machard bidireccional amb una segona baga o cordino D (auto-assegurança extra). Quina allargada? Aquesta distància sempre ha de ser igual o superior a la distància del pedal (120cm), per deixar-nos progressar correctament.

Fem un re-enviament F de la corda inactiva (la que surt del Reverso) al mosquetó del machard bidireccional superior, per tal de recuperar-nos aprofitant la politja.

Seqüència de moviments: com progressem?

Es traca de penjar-nos del Reverso (bloquejador principal).

Posem el peu (peus) dins el pedal i fem lliscar el machard (bloquejador secundari superior) ben amunt, fins al màxim de la seva longitud.

Llavors, estirarem la cama (cames) fins a posar-nos drets i treure el pes del bloquejador principal (Reverso).

Aprofitem per recuperar la corda inactiva (la que surt), utilitzant el sistema de politja.

Fent lliscar i recuperant el Reverso el màxim amunt.

Finalment, ens tornem a penjar (bloquejador principal) i re-iniciem la seqüència.

Cal aprofitar i treure rèdit cada moviment per tal de, sobretot, estalviar energia i no cansar-nos en excés.

Sempre podem substituir el machard bidireccoional per un aparell auto-bloquejant (tipus shunt o tibloc).

Punts +

A diferència del machard, el Reverso es desbloqueja molt fàcilment, agilitzant la progressió.

Útil en corda simple entre 10 i 11 mm (no gaire còmode) i doble entre 8 i 9 mm (recomanable)

Punts -

El Reverso ens permet, en qualsevol moment, rapelar per la corda (amb més maniobres que en el cas del grigri)

Primer: caldria fer un segon machard bidireccional per sota del Reverso i fixar-lo al camal amb un mosquetó de seguretat.

Segon: ens hauríem de penjar en curt sobre el machard bidireccional superior per tal de treure el pes sobre del Reverso.

Tercer: girem el reverso, per tal d'unir l'orella gran amb el mosquetó de seguretat a l'anella ventral del nostre arnés. Posició de rapel (foto 2).

Quart: ens deixem anar del machard superior i el desmuntem, per poder rapelar auto-assegurats com ho fem habitualment.

RESUM FINAL:

Sempre posarem el PEDAL en el bloquejador del qual NO ENS PENJEM.

En el cas del grigri i el reverso serà sempre el superior i tant sols el posarem en l'inferior en el cas de progressar amb dos machards.


dilluns, 14 de maig de 2007

Reunions en vies equipades

La reunió és el punt clau de l’assegurament i és la peça fonamental de tota la cadena de seguretat.

La reunió cal que sigui ABSOLUTAMENT SEGURA.

Un mínim de dos ancoratges defineix una reunió (però tres seria l’ideal).

En funció de la disposició i la qualitat dels ancoratges adoptarem una o una altra manera d’unir-los, normalment amb una baga (millor cosida) o utilitzant la mateixa corda.

Els mosquetons de TOTA la reunió cal que siguin de SEGURETAT.

Anomenen PUNT CENTRAL de la reunió al mosquetó de seguretat que col.loquem on s’uneixen les línies (normalment 2 o 3) dels ancoratges, i és on es fixa l’autoassegurança i d’on s’assegura al segon.

El punt central cal que estigui unit a tots els ancoratges de la reunió।

Només podrem fer una reunió sobre un ancoratge ÚNIC quan aquest sigui un sòlid pont de roca o un gran arbre (1) .... Mai sobre un únic clau, buril, spit o parabolt !!

La resistència d’una reunió la determina l’element més dèbil que la forma, cal utilitzar tots els mitjans per assegurar o incrementar la seva solidesa.

Desconfiarem de reunions fixes i envellides d’una paret fetes amb claus, cables, xapes o cordinos (2) ...

Davant el dubte, SEMPRE REFORÇAREM LA REUNIÓ

Les reunions cal muntar-les amb un ampli marge de seguretat, fer-les el més simples i clares possibles, retirant tot el material no necessari per evitar confusions.

La millor forma de garantir la FERMESA d’una reunió és distribuir la càrrega entre els ancoratges.




Aquesta distribució la podem realitzar de diverses formes, però sempre de manera que en cas de fallar un punt d’ancoratge els altres aguantin la càrrega.

Les reunions cal que estiguin lliures de fregaments contra la roca i protegides dels impactes de pedres que poguessin caure.

Quan muntem una reunió cal recordar que....

· Cal repartir la tensió d’una hipotètica caiguda entre ambdós ancoratges en funció de la seva resistència
· Cal que, en cas de trencament d’un dels ancoratges, la reunió no cedeixi completament.
· Es pugui muntar amb el material i el temps mínim

Bàsicament, existeixen dues maneres d’unir els diferents punts d’assegurança que configuren una reunió:

1 Utilitzant bagues i/o cordinos de reunió
2 Utilitzant la pròpia corda d’escalada

TRIANGLE DE DISTRIBUCIÓ DE FORCES

És el sistema més conegut i s’utilitza per repartir la càrrega per igual entre dos o tres ancoratges (1).

S’ajusta automàticament davant qualsevol canvi en la direcció de la càrrega, sempre distribuint equitativament la força entre les assegurances..

Cal utilitzar-lo en ancoratges d’una solidesa similar i situats un al costat de l’altre (menys de mig metre), per no fer treballar en excés els punts més dèbils.

L’inconvenient principal és que, en cas de fallar un dels punts, es produeix una estrebada perillosa amb un possible xoc entre mosquetons (2).

Aquest problema es pot resoldre fent un nus intermedi en una o varies línies de la baga (3), encara que així, disminuïm la seva direccionalitat.

L’utilitzarem sempre sobre bons ancoratges i de similar resistència.

Per realitzar un triangle de distribució de forces, passarem la baga per tots els mosquetons dels ancoratges (dos o tres), recollint cada secció de baga en un bucle central, donant mitja volta a la part de baga inferior.

Si no tenim cap baga, podem utilitzar la mateixa corda d’escalada per fer el triangle.

Cal que l’ANGLE que formen els dos ancoratges i el mosquetó central de la reunió, sigui el més TANCAT possible i sempre INFERIOR a 60º.

dimarts, 8 de maig de 2007

Via UES a la Cinglera dels Esplovins

Aquest diumenge, la Viki i un servidor vàrem anar a pescar a la UES a Oliana.

Un primer intent (el 9 d'abril) no ens havia permès aconseguir-la, i per tant, li teníem ganes.

La previsió del temps era bona i a les 10 ja estàvem escalant.

La ressenya d'en Xavi és molt bona, així que comentaré la nostra experiència.

La via té dues parts ben diferenciades i separades pel bosquet penjat.
La primera (fins la R7) es fa molt ràpid, amb algun pas de V, però molt aïllat.

Just arribats al bosc, cal seguir primer uns metres a la dreta, per tot seguit girar a l'esquerra (seguir traces de camí i algunes cintes blanques), fins arribar a peu de paret, recorrent-la uns 100 metres cap a la nostra esquerra, on troben el llarg 8 (una fissura de IV/V).

No confondre's amb una línia de parabolts molt visible des de la R7 (just davant nostre), la nostra via contínua 100 metres més a l'esquerra.

A partir d'aquí, comença la "teca" de veritat.


Llarg 9, 30 metres de Ae(6c) amb sortides de V+, que la Viki es treu en un plis.

LLarg 10, 25 metres de Ae(7b+) xapant aprofitant una pobra savina, fins a arribar a la R10 molt curiosa, una vauma amb una gran savina, amb pati i vistes espectaculars.


Llarg 11, ufff, una passada!. Sortida de 6b (Ae) per agafar una fissura de 50 metres de V+, força contínua i que em va deixar els braços petats.... sense descans fins a la R11 (porteu forces cintes.... que jo em vaig quedar sense...).

Llarg 12 de tràmit fins al llarg 13, que té un pas de fissura de 6a (no V+), que desprès de tants metres, la motxilla i el cansament acumulat...costa, costa, costa!

Després, ja més fàcil fins al cim.

Havíem vist moltes piades de gent que es perdia en el descens.

Crec que recentment han repintat tota la baixada, nosaltres vàrem tenir uns minuts de dubte, però l'itinerari és fàcil de trobar.


Cal seguir les marques blaves, sempre a prop de la cinglera (mai entrar a dins del bosc), fins què, després de recórrer un bon tros, trobarem la senyalització vermella que ens conduirà al camí equipat de baixada de la Ferrata Regina.

Els nostres temps van ser: 30 minuts d'aproximació, 9 hores d'escalada i 2 hores de baixada fins al cotxe..... gairebé 12 hores d'activitat!!!

Des d'aquí felicitar a la Viki i recomanar-vos la via perquè val molt la pena.

Us penjo un enllaç per veure la presentació de les fotos: