dilluns, 14 de maig de 2007

Reunions en vies equipades

La reunió és el punt clau de l’assegurament i és la peça fonamental de tota la cadena de seguretat.

La reunió cal que sigui ABSOLUTAMENT SEGURA.

Un mínim de dos ancoratges defineix una reunió (però tres seria l’ideal).

En funció de la disposició i la qualitat dels ancoratges adoptarem una o una altra manera d’unir-los, normalment amb una baga (millor cosida) o utilitzant la mateixa corda.

Els mosquetons de TOTA la reunió cal que siguin de SEGURETAT.

Anomenen PUNT CENTRAL de la reunió al mosquetó de seguretat que col.loquem on s’uneixen les línies (normalment 2 o 3) dels ancoratges, i és on es fixa l’autoassegurança i d’on s’assegura al segon.

El punt central cal que estigui unit a tots els ancoratges de la reunió।

Només podrem fer una reunió sobre un ancoratge ÚNIC quan aquest sigui un sòlid pont de roca o un gran arbre (1) .... Mai sobre un únic clau, buril, spit o parabolt !!

La resistència d’una reunió la determina l’element més dèbil que la forma, cal utilitzar tots els mitjans per assegurar o incrementar la seva solidesa.

Desconfiarem de reunions fixes i envellides d’una paret fetes amb claus, cables, xapes o cordinos (2) ...

Davant el dubte, SEMPRE REFORÇAREM LA REUNIÓ

Les reunions cal muntar-les amb un ampli marge de seguretat, fer-les el més simples i clares possibles, retirant tot el material no necessari per evitar confusions.

La millor forma de garantir la FERMESA d’una reunió és distribuir la càrrega entre els ancoratges.




Aquesta distribució la podem realitzar de diverses formes, però sempre de manera que en cas de fallar un punt d’ancoratge els altres aguantin la càrrega.

Les reunions cal que estiguin lliures de fregaments contra la roca i protegides dels impactes de pedres que poguessin caure.

Quan muntem una reunió cal recordar que....

· Cal repartir la tensió d’una hipotètica caiguda entre ambdós ancoratges en funció de la seva resistència
· Cal que, en cas de trencament d’un dels ancoratges, la reunió no cedeixi completament.
· Es pugui muntar amb el material i el temps mínim

Bàsicament, existeixen dues maneres d’unir els diferents punts d’assegurança que configuren una reunió:

1 Utilitzant bagues i/o cordinos de reunió
2 Utilitzant la pròpia corda d’escalada

TRIANGLE DE DISTRIBUCIÓ DE FORCES

És el sistema més conegut i s’utilitza per repartir la càrrega per igual entre dos o tres ancoratges (1).

S’ajusta automàticament davant qualsevol canvi en la direcció de la càrrega, sempre distribuint equitativament la força entre les assegurances..

Cal utilitzar-lo en ancoratges d’una solidesa similar i situats un al costat de l’altre (menys de mig metre), per no fer treballar en excés els punts més dèbils.

L’inconvenient principal és que, en cas de fallar un dels punts, es produeix una estrebada perillosa amb un possible xoc entre mosquetons (2).

Aquest problema es pot resoldre fent un nus intermedi en una o varies línies de la baga (3), encara que així, disminuïm la seva direccionalitat.

L’utilitzarem sempre sobre bons ancoratges i de similar resistència.

Per realitzar un triangle de distribució de forces, passarem la baga per tots els mosquetons dels ancoratges (dos o tres), recollint cada secció de baga en un bucle central, donant mitja volta a la part de baga inferior.

Si no tenim cap baga, podem utilitzar la mateixa corda d’escalada per fer el triangle.

Cal que l’ANGLE que formen els dos ancoratges i el mosquetó central de la reunió, sigui el més TANCAT possible i sempre INFERIOR a 60º.

7 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Una bona lliçó, però crec que caldria afegir un tema que surt poc: no tenen res a veure les reunions d'esportiva o de vies que es baixen sovint en rappel, amb les reunions de via clàssica. Parlant de parabolts i espits, naturalment.

En un cas s'utilitzen de forma intensiva, i en l'altre cas potser no s'han utilitzat mai (ni per caigudes ni per rappels), sobretot en vies poc sovintejades.

Pekas ha dit...

Bona feina...si senyor...

:-))))

Anònim ha dit...

Felicitats pel blog

Kutrescaladors ha dit...

Bona feina noi!!!

Antoni Aymami ha dit...

Hola pescador, fa temps que vaig poder disfrutar dels teus apunts d'escalada. Una coseta que trovo a faltar es com xapar correctament el mosqueto per la xapa, si es fa de dins cap a fora es facil que amb el moviment de la corda el mosqueto s'obri i surti de la xapa. Per altre bande felicitarte per la feina de recopilacio i traduccio.

jaumeppiqueras ha dit...

Bona feina! mai serà prou tot el que es pugui fer o dir per a que fem cada cop més les coses bé.
En escalada hi ha molt autodidacta i també molta sort! mai passa res...
Felicitats pel blog, el recomanaré als cursetistes del Curs que estem donant al meu club d'iniciació a l'escalada.
Ens veïem a les parets.

Pekas ha dit...

Per cert...company... en l'últim Desnivel surt un article força interesant sobre nous sistemes i nussos per triangular a las Rs...

Hi han un parell de alternatives i opcions al sistema clásic de tiangulació... que em semblan força interesants... :-))))

Colega... el 6º llarg de la Airun... buffffffff....!!!!! :-)))
Vaja tela... "durillo"... no vaig treure els estreps... peró vaig fotre unes tibades de la cinta que "dios nidor".... :-)))

Felicitats per la vía... i per la ressenya...