divendres, 8 de juny de 2007

Cadena “d’inseguretats”

Per tots nosaltres dir què, l’alpinisme o l’escalada, és una activitat de risc, tan sols és una obvietat.
La nostra passió es desenvolupa en un medi vertical, sovint canviant i hostil.
La muntanya i les seves parets, no sons naturals per l’homo urbanus.
Existeixen però, diferents tipus de risc: alguns de més o menys controlables i d’altres imprevisibles.
El coneixement del material i de les tècniques adequades, juntament amb la nostra experiència, poden ajudar-nos a gaudir d’una bona escalada, fent disminuir força el risc d’un accident.

Alhora, un desconeixement de les tècniques de paret o un mal ús del material, poden arribar a posar en situacions de risc a tota la cordada.
Com la muntanya és sinònim de llibertat, cadascú de nosaltres pot utilitzar les maniobres i aparells que cregui oportú.
Però tots sabem que, determinades tècniques o materials son molt més SEGURES o SEGURS que d’altres.
La filosofia d’aquest blog, com ja sabeu, és donar-les a conèixer o recordar-les als escaladors
que no les hi tenien presents, deixant desprès al seny individual de cadascú de nosaltres, la el.lecció de la més adequada.

I per fer-ho més didàctic…. que millor que un cas REAL!

La meva intenció és la no ferir a ningú i, per tant, no donaré a conèixer ni el dia, ni la paret on em vaig trobar amb.....
....LA CADENA "D'INSEGURETATS".

Explicaré l'història i desprès faré les meves conclusions (vosaltres en podeu dir la vostra...)

Un dia qualsevol a una paret qualsevol. Cordada de dues persones: un home i una dona.

La dona sembla una escaladora novell, l'home se'l veu més bragat.

Volen fer una via de 6 tirades. El tercer llarg és una fissura semi-equipada.

A la paret evolucionen, per sobre d'ells i repartits en varies vies, 5 cordades més, entre elles la nostra.

Duen una corda simple de 70 metres (crec que de 10,2 mm)

La nostra via va paral.lela a la seva.

Mentre jo estic a la meva R2, l'home inicia el seu primer llarg..... tant ell i com ella van sense casc.

Arriba a la seva R1, però decideix empalmar els dos primers llargs.

En pocs minuts, arriba a la R2, 2 metres per sota de la meva i munta la "reunió".

Fa vent...la comunicació amb la seva asseguradora, 65 metres per sota és difícil.... i ell es posa nerviós... renega.

Finalment aconsegueix fer-li saber que està a la R. La companya el deixa lliure i ell comença a recullir corda.

Passa el temps i ell contínua recullin corda.. fins que veu el cap de corda lliure 30 metres per sota d'ell.... la companya s´ha distret i ell ha recullit massa corda...

Més renecs i crits....

Amb molta, molta sort, aconsegueix fer arribar la corda de nou fins a peu de via.

La dona s'encorda i ell "l'assegura" amb un vuit penjat directament de l'únic mosquetó de seguretat de la "reunió".

La pobra reb una gran esbroncada quan arriba a la R.

Ell "l'autoassegura" a la "reunió" i es disposa a fer el següent llarg que cal equipar amb friends i tascons.

No xapa rés al sortir de la R, fins arribar a una petita savina, uns 5 metres per sobra de la R, on la dona (molt nerviosa i atabalada) "l'assegura" amb un "grigri"!

-------------------------------

-------------------------------

Sense voler jutjar a ningú faré un petit ANÀLISI DE LA "SITUACIÓ"..........

Anar a fer via llarg sense casc és, simplement, una temeritat.

Si a sobre, tens 12 persones per sobra teu, remenant ferralla i la via acaba en una feixa pedregosa...sense comentaris.
Conclusió 1: millor utilitzar el casc sempre i sobretot en via llarga.

La comunicació dins una cordada és primordial. Cal acordar un codi, per exemple de tirades de corda, per fer saber el company que ja hem arribat a la R si no ens sent o no ens veu. Sobretot si volem enllaçar dos llargs.

Conclusió 2: acordar la comunicació abans d'iniciar el llarg.

És molt important, que el 2on s'encordi abans de que surti el primer, i encara més si és novell. Així podrem comprovar-nos mútuament els nusos, evitem que la corda s'escapi quan la recullim des de la R, i en cas de tenir que despenjar al 1er (per qualsevol problema que pugui tenir) evitarem que la corda s'acabi i se'ns escapi de l'aparell d'assegurar.

Conclusió 3: ens encordem tots dos abans d'iniciar el primer llarg.


La "reunió" mereix un comentari especial.
És un dels principals esglaons de la cadena de seguretat.... cal que sigui a prova de bombes!!!
Mai muntarem una R amb mosquetons sense tanca de seguretat (sobretot, si a sobre, en tenim!), les possibilitats d'obertura accidental sempre hi son.
Intentarem (sempre que puguem) muntar un triangle de repartimen de forces.
En aquest cas, ha utilitzant un triangle "americà" o "simple" que no reparteix equitativament les forces sobre els punts d'ancoratge i crea tensions transversals. La baga és massa petita i els mosquetons son sense tanca de seguretat
Conclusió: abans de sortir de la R, el primer comprovarà que dur el material suficient per muntar una R.

Però com montaríem una R amb 2 mosquetons sense tanca de seguretat, una baga petita i un sol mosquetó amb tanca de seguretat????

L'opció que utilitzaria jo, seria renunciar a un triangle de forces i utilitzar un muntatge en línia utilitzant la corda d'escalada.
Faig un nus vuit o nou amb la corda que surt del meu arnès sobre un dels parabolts utilitzant el mosquetó de seguretat (d'aquesta manera ja estic auto-assegurat) que serà el punt principal de la R.
Poso els dos mosquetons contraxapats a l'altre parabolt i utilitzo la corda que surt del primer parabol per fer una ballestrinque sobre tots dos (d'aquesta manera aconsegueixo reforçar el primer encoratge).
Amb la petita baga em puc recullir els cabells ( si tenim...)

Millor no auto-assegurar-se a la R amb cintes-expres (possibilitat d'obertura accidental) i de poc serveix utilitzar el mosquetó de seguretat penjat d'un mosquetó sense tanca. En aquest cas és molt més segur fixar-nos directament al parabol.
Conclusió 5: la cadena de seguretat, com menys elements tingui, més segura és.




Utilitzar un vuit, penjat de la "R" per assegurar al 2on ja és un ERROR GREU, que genera un PERILL evident pel 2on de cordada.

Tots sabem que el vuit té poca capacitat de frenada, però quan les cordes formen un angle de 0º, la capacitat de frenada és mínima.

Si l'assegurador es distreu, deixa uns metres de conva al 2on i aquest cau en algun pas..... no crec pas possible que aconsegueixi aturar la corda passant a tota velocitat pel vuit, com si fos una pol.litxa.
Conclusió: si volem utilitzar un sistema d'assegurament no autobloquejant (vuit o placa), assegurarem sempre al 2on amb l'aparell calçat a l'anella ventral de l'arnés, fent un re-enviament de la corda/cordes a un punt alt de la R (per aconseguir un angle de 180º) i sempre ben atents!

Però el MÉS PERILLÓS és assegurar al primer des de aquesta precària R amb un GRIGRI, SENSE XAPAR RÉS abans de sortir.
Aquest és el segon GREU ERROR, amb possibles conseqüències desastroses....
Tenim un factor 2 brutal! .... amb un aparell de frenada gairebé estàtic!!!
Si el primer cau, primer ho farà directament sobre la seva asseguradora (que rebria un terrible impacte) i acabaria de caure uns metres més avall de la R, sent frenat en sec pel maluc de la seva asseguradora... l'enorme força de xoc (sobre 8 -10 Kn, es a dir entre 800-1000kg) acabaria de rematar a tots dos.... i això no fa gens de riure.

Conclusió 7: si tenim un vuit i un grigri en corda sinple... el més segur es que el segon asseguri dinàmicament al primer amb el vuit i el primer asseguri estàticament al 2on amb el grigri penjat de la R.


És obvi que cal xapar un dels dos punt de la R per evitar el factor 2, evitant una força de xoc límit sobre el primer de cordada i sobre la mateixa R.

Es prudent que l'assegurador es pengi de la R (auto-assegurat utilitzant la mateixa corda) uns metres per sota de la R (tants com lluny està la primera assegurança), evitant la caiguda del company a sobre seu.
Tampoc és correcte utilitzar una corda simple i un sistema de fre estàtic (grigri) en un llarg on ens hem d'autoassegurar posant friends i tascons. Les forces de xoc generada per una caiguda aturada d'aquesta manera, podrien arribar a arrencar les assegurances.
Bé, m´ha sortit un article una mica llarg... però he cregut que seria interessant

A veure si algú fa alguna aportació més.

7 comentaris:

AIRUN ha dit...

Pescador, et felicito per la lliçò de seguretat, molt clara. M'he esgarrifat llegint els errors i amb la foto de la "reunió". Crec que cada dia hi han miracles, perquè que no es matessin aquells 2 é un. Com pot la gent sortir d'aquesta manera? Tan poc val la seva vida? Al.lucino. M'estic, fins i tot, plantejant reciclar-me després de la meva aturada. Segueix fent observacions, ens és molt útil. Gràcies.
AIRUN

Gatsaule ha dit...

Abans que res, comentar-te que la lletra dels comentaris segueix sense poder-se llegir, negre sobre fons negre...

Per la resta, poc cosa a comentar, però em sembla que ja sé on és.

JB500 ha dit...

holaaa

crec que no hem fara falta el cafe, nomes veien les fotos m'he despertat de cop... :-S
la veritat es que no he escalat massa, pero tinc molt clar que la reunio es clarament insuficient.
i lo de anar sense casc, amb cordades per sobre... en fi

Pekas ha dit...

Crec que no hi ha massa cosa més a dir... totalment d'acord amb tú en cada un dels punts... :-)))

Lo del casco...no coment...
Lo de no lligar-se el segón a peu de vía... no coment...
lo del gri-gri per el primer i vuit per el segón... juzgado de guardia...

En fi... l'angel de la guarda... está fent hores extres cada cap de setmana... :-))))

ratafiaire ha dit...

Referent a evitar el factor 2, tot sortint de la R, la meva opinió és que el millor és xapar o passar la corda pel punt central de la R, millor que en algun de les 2 xapes, i més si la reunió fos amb friends, tascons,...

Per la resta, ja saps que estem d'acord.

ratafiaire ha dit...

Ep, me'n descuidava. Pel què fa al muntatge de reunió amb poca material, em sembla molt correcte la solució que proposes. Però si no tenim mosquetons de rosca, però si tenim cintes cosides, a part de fer-les servir pel cabell, es poden utilitzar sense cap problema fent una alondar directament a la xapa i tot i que no he fet cap test de resistència, crec que és 100% segur, inclòs més que 2 mosq. contraposats. Ja en parlarem...

ivanG ha dit...

Hola StarFish....
En primer lloc felicitats pel blog, està molt interesant!
Referent al cas d'inseguretat les fotos son brutals! només veure mosquetons sense tanca a una "R" em poso a tremolar! i a més l'únic que te de rosca el fot sobre un sense!

Fer un alondra sobre una xapa aguantaría una estrebada? La força no "cizallaría" la cinta plana? no se, jo no m'atrevería a fer-ho.

Estic d'acord amb el Pekas, el angel de la guarda te moooltaaa feina!!

Salutacions!!!!