dimarts, 24 de juliol de 2007

Polipast 3:1

Aquí us presento com fer el polipast 3:1, el més ràpid i sezill de muntar.

El podem utilitzar per ajudar al segon de cordada en algún pas "xungo", per remuntar un petate, per rescatar algún accidentat, etc...

Es pot utiltzar, tant en corda simple com en doble.

El Machard millor que sigui bidireccional.

Primer pas



Segon pas

Tercer pas


















divendres, 20 de juliol de 2007

Intensiu Pedraforca: Cara Nord


Diumenge, 15 de juliol.

Després de l'escalada equipada del dissabte, diumenge tocava fer una de les megaclàssiques del Calderer: l'Estasen.
Escalada poc sostinguda, però històrica i aventurera. Per tenir a la col.lecció.
-
ACCÉS
-
Cal seguir el camí cap a la cara nord que surt del refugi (fitat amb ratlles blanques). El caminet primer planeja i després va a agafant alçada, tot travessant un bosc de somni. Arribem a una primera canal-tartera, que creuem uns metres més amunt (fites).Seguim fins arribar a una segona canal que remuntarem per la seva esquerra, fent ziza-zagues, sense creuar-la.

La canal queda tallada per un ressalt que el camí supera fent una llaçada cap a l'esquerra i desprès cap a la dreta (taques blanques en els arbres i fresat).

Finalment, creuem la canal i pocs metres més amunt, trobem les pintades del creuament de camins: recte amunt cap a la Pany i a la dreta cap a l'Estasen.

El camí baixa uns metres i desprès flanqueja una petita canal (fites) i segueix direcció cap a la piràmide característica situada al peu del Calderer (visible).

Trobem una canal-tartera, molt més gran. La remuntem ben bé pel mig durant uns quants metres fins a trobar una vira lateral (fites) en direcció a un petit bosquet penjat en un collet.

Superem el collet i veiem, a pocs metres, un segon collet. Rere d'aquest últim trobem l'entrada e la via (pintada amb el nom i senyal verd "ben visibles").
-
Foto: entrada de la via

LA VIA

Primer cal superar un diedre fissurat (IV). Cal fer-ho en oposició perquè la roca està força polida per l'aigua, però es pot protegir bé amb friends. Trobarem dos ponts de roca (un primer a 5-6 metres del terra i l'altre dalt de tot) amb un cordino i una baga.

Cal muntar la reunió.


Foto: el Dit de Riambau

Ens desencordem i caminem pel jardí penjat uns 150 metres, cap al Dit de Riambau.

Al coll entre el Dit i la paret cal encordar-se.

Farem tres llargs encordats (màx.IV): primera R al costat d'un petit pi (2 pitons), segona R passat un diedre (2 pitons amb cordino) i tercera R en un bon replà a l'esquerra d'un gran avet (2 pitons)

A tota la via, cal reforçar l'equipament amb friends i tascons.

Foto: flanqueig de l'Estasen

Ens trobem davant del famós "flanqueig de l'Estasen", ben protegit amb pitons (un d'ells curiosament cimentat). La "cornisa penjada" es força fàcil si no tens problemes amb el pati. Muntem la R sobre dos pitons en bon estat.


Foto: flanqueig de l'Estasen

Ara cal continuar uns metres a l'esquerra fins l'entrada d'una gran canal ascendent. Ens podem desencordar o anar a "l'ensamble" durant uns 150 metres canal amunt cap al coll superior.

Quan creiem que ens em perdut.... gairebé a dalt de tot, trobarem un senyal verd que indica l'entrada d'un petit diedre. Aquí cal tornar-se a encordar.


Foto: remuntant la canal cap al collet

Es tracta d'un llarg de IV, primer pel diedre (pitó) i desprès sortint a una placa (3 pitons) fins continuar per la canal (cal muntar R).

Seguim en ensamble fins al coll superior (50 metres). Zona amplia al peu de l'aresta.

Cal ressegir l'aresta que neix a la nostra esquerra uns 60 metres i muntar R.

D'aquí fen un petit flanqueig a la dreta (pintades) entrem dins una altre canal descomposta (ull amb les caigudes de pedres!).

Remuntem la canal (fàcil III) fins muntar R.

Aquí ja veiem clarament el cim del Pollegó superior i sentim els companys excursionistes comentant la jugada.



Foto: el diedre final


Fem un altre flanqueig cap la dreta (pitó i marques) fins al peu del característic diedre de la part final de la via. Podeu muntar R amb friends o enfilar un magnífic pont de roca que hi ha a la dreta (mirant el diedre).

El llarg és força maco, potser un IV+ a protegir.

Primer cal superar el diedre (friends del 2 i del 3), fins trobar un bloc enquestat a la dreta (uns 15-20 metres més amunt). Passem el bloc, flanquegem 3 metres més a la dreta (trobarem un "foradot" gairebé fet expressament per encabir-hi qualsevol número de friend) i tot seguit remuntem un petit mur fins trobar dos pitons (un d'ells molt nou) on muntarem la R (ull amb el fregament de les cordes).

D'aquí fins al cim ja es un passeig, potser uns 100-120 metres de II i III que podem fer en "ensamble" perquè la suma de cansament més terreny força trencat, ho recomanen.



Foto: Cim del Calderer

El cim es espectacular!


DESCENS


Cal seguir la cresta que uneix el cim del Calderer amb el cim del Pollegó (direcció est). Vigileu perquè no hi ha cap fita i el terreny sembla trepitjat per tot arreu.

Després de crestejar uns 150 metres (millor per la part esquerra) si que trobarem una gran fita.

A peu de la fita hi ha un primer sistema de cadenes. Podeu utilitzar-les per baixar, però es molt més recomanable fer una ràpel de 30 metres (maillon en un dels spits) perquè una relliscada potser fatal.

El ràpel ens deixa en un petit collet sobre un gran bloc encastat enmig d'una canal.

Cal tornar a remuntar uns metres cap a l'esquerra (marques grogues i camí traçat cap al collet.

Aquí trobem la segona instal.lació amb cadenes.

Igual que la primera, o baixem directe (aquí més fàcil) o fem un ràpel de 30 metres fins al coll inferior.

Foto: l'ombra del Pedraforca sobre la vall

Ara caldrà baixar per dins la canal (primer una mica delicat i després més fàcil) fins que aquesta es converteix en una tartera secundària que ens durà fins a l'enforcadura central i a la tartera central.

Tant sols caldrà baixar-la fins al refugi.

Us penjo un parell de videos: el primer es veu la Lu fent la part final del flanqueig i el segon és la vista des del cim.













dimecres, 18 de juliol de 2007

Intensiu PEDRAFORCA: Cara Sud



Dissabte, 14 de juliol de 2007.

Continuant amb el nostre entrenament per anar a a les Dolomites, la Lu i un servidor ens vàrem acostar a la cara sud del Pedra.
La nostra intenció: sumar dues vies i fer metros...Cova del Talibán (IV) + El Camí del Tro (6a).

ACCÉS

Per arribar a la cara sud del Pollegó inferior cal agafar la carretera al refugi Lluís Estasen durant uns 2 km. Després d'una paella i tot acabant de passar per sota d'una línia elèctrica, trobarem a la nostra esquerra una esplanada força gran. Si ens fixem, en un extrem de l'esplanada i una mica amagada neix una pista (en força mal estat) que s'enfila en direcció a la paret.
-
Hem de seguir aquesta pista, tot vigilant de no fer malbé els baixos del nostre vehicle (surt que la Lu diposa d'un 4x4...), durant uns 3-4 km, passant per davant del Roget.
-
Si seguim la pista principal, sempre en direcció oest, arribarem a un collet on trobem un cartell cap a Gòsol (que no hem de seguir). Podem deixar el cotxe aquí mateix o acabar-lo de trencar remuntant una pista menys fressada i amb força herba que remunta en direcció est que s'acaba en un corva de 180º.
-
Ens equipem i acabem de remuntar el que resta de pista (de nou direcció oest) fins a un collet on trobem un cartell indicador cap al Prat de Reo. Aquest camí, fitat amb ratlles verdes i blanques (visca el Betis!), és molt bonic i entretingut. S'endinsa per un bosc encantador i va guanyant alçada fins tenir la primera visió clara de tota la paret sud. Al.lucinant!
-
Veurem clarament el contrafort inferior per on va la via de la Cova del Talibàn (arcada i cova vissibles) i tota les plaques de la paret superior.
-
Després de caminar uns 35-40 min, trobarem una fita cap a la dreta i deixarem el camí principal.
-
Diferents fites ens guien, tot creuant la canal del Ninot i sempre pel costat de la paret (trepitjat) fins al peu de l'arcada on s'inicia la via.

L'ESCALADA

La primera part està equipada amb corda fixa i spits, però és millor encordar-se per anar més
segurs (IV). Fotos espectaculars. Un cop passada l'arcada, trobarem una feixa que seguirem fins a l'entrada de la cova (fàcil però amb timba....)
-
La cova és molt divertida, escalda fàcil (III), desequipada, però en un ambient molt especial.... ja veureu si hi aneu .... (no necessaris els frontals).
-
Existeix una variant de sortida de V+ equipada que nosaltres no vàrem provar.
-
Tot sortint del sisme pel final fàcil, arribem a la feixa alta, ens desencordem i caminem en direcció oest a buscar el peu de via del Camí del Tro.
-
Per no equivocar-nos de via, el Camí està equipat amb spits i la seva veïna de la dreta, el Llamp, està equipada amb parabolts daurats, que són els primers que ens trobarem, venint caminant de la Cova.
-
Res més. El Camí el descriu molt bé la Lu i és una de les vies que he gaudit més darrerament. Plaques més alguna fissura. Escalada vertical i tècnica que va sortir molt bé. Molt recomanable!
-
Us deixo amb el video de la Lu lluitant amb el pas de 6a més dur de la via:
-
-
I amb les millors imatges:
-
-

divendres, 13 de juliol de 2007

Escalada esportiva: com passem la corda per l'anella?

En escoles equipades, normalment les vies són curtes i d’un sol llarg.

Quan un escalador far de primer (sense la corda per davant) i arriba al final de la via, es trobarà la instal.lació per ser despenjat.

Pot trobar-se una instal.lació amb MOSQUETÓ i la maniobra serà tant fàcil com obrir-lo i fer passar la corda, o pot trobar-se una instal.lació amb ANELLA, i llavors... com fem passar la corda?

Fer passar la corda per la instal.lació pot semblar una maniobra senzilla. Contràriament, les possibilitats de cometre un error de greus conseqüències, son grans.

L’estudi i reestudi de la maniobra, pas per pas, és obligatori abans de dir-li al nostre company que ja pot començar a despenjar-nos.

La idea general en aquest tipus de maniobres és que l’escalador, abans de ser despenjat, realitzi la tècnica de passar la corda per l’anella d’una manera senzilla i, sobre tot, segura.

L’objectiu d’aquesta maniobra de corda és el de mantenir-nos sempre i en tot moment assegurats pel nostre company mentre treballem.

Primer, i una vegada hem arribat a l’instal.lació d’on ens despenjarem, haurem d’aconseguir una posició còmoda de treball.

Realitzar la maniobra mentre ens aguantem a la roca amb una mà és difícil, resultarà molt més senzill autoassegurar-nos a un punt de la reunió amb una baga amb mosquetó de seguretat (foto 3).


Una vegada ens hem penjat de la instal.lació, podrem començar la maniobra del pas de la corda.

Demanarem al company que ens doni una mica de corda.

Tot seguit, passarem un bucle de la corda por l’anella de la instal.lació, aproximadament un metre de corda
(foto 4).


Realitzarem un nus de vuit en aquest tros de corda, unint-lo a l'anella ventral del nostre talabard, utilitzant un mosquetó de seguretat (foto 5) .


D’aquesta manera aconseguirem que la corda no ens “caigui de les mans” i continuarem disposant de l’assegurament del company.

Cal recordar que fins aquest moment, estem assegurats a la reunió mitjançant dos punts d’assegurança: la baga i la mateixa corda, per això cal que el company estigui atent en tot moment.

A continuació, ens desencordem de l’extrem de la corda i el retirem de l’anella de la instal.lació
(foto 6).


Una vegada retirat l’extrem de la corda de l’anella, ens encordem de nou (foto 7).


I finalment, encordats de nou, podrem desfer el nus en vuit que havíem fet al començament (foto 8).


Ara, tant sols ens queda revisar que el nus d’encordament estigui perfectament connectat al nostre talabard i dir-li al company que reculli i tensi la corda (foto 9).


Quan el company ens fa saber que està preparat per despenjar-nos, serà el moment de deixar la baga d’autoassegurança a la reunió i començar el descens, retirant, si és necessari, les peces de protecció que hem col.locat duran l’escalada.

Com podeu observar, durant les diferents passes de la maniobra, MAI HEM DEIXAT d’estar assegurats pel company.

Aquest, cal que estigui SEMPRE ATENT a l’escalador que està fent la maniobra de pas de la corda.

Mai pot baixar la guàrdia, inclús quan estem autoassegurats a la reunió amb la baga.

La comunicació entre ambdós membres de la cordada, cal que sigui CLARA i BREU.

dilluns, 9 de juliol de 2007

Aniversari de la Laia

Avui la Laia fa 8 anys.
Gràcies per omplir la meva vida de mil colors!
Moltes Felicitats!




divendres, 6 de juliol de 2007

Via Gran Diedre al Pedraforca

























Desprès de l'intent fallit degut al mal temps del passat diumenge, el dimecres em truca l'Adrien i
coincidim en dijous lliure.... i quina via triem? ...... és clar, EL GRAN DIEDRE al Pedraforca!


Just ara fa un any, tots dos vàrem coincidir en un altre intent fracassat, aigualit per una granissada a la R2.


Així que li teníem ganes!


Coincideixo en la graduació de tots els llargs de la ressenya, menys el penúltim. Marca V, però per mi té un parell de passos de V+.


Això si , no obligats, perquè es poden fer en A0.


Prefereixo ressenyar l'accés i la sortida, ja que m'embolicat en algun intent. I gaireabé son més llargs que la via mateixa....



ACCÉS:

L'accés es pel marcat camí que surt del refugi direcció a la paret nord. Està ben fresat fins arribar a una primera canal. Cal creuar-la i seguir les marques blanques, però hi ha diferents traces de camí. Arribarem a un encreuament: a la dreta "ESTASEN", recte amunt cap a la "PANY".

Ja a peu de paret, hem de fer un primer llarg de la Pany. Una mica a l'esquerra de la pintada "PANY", hi ha una estreta canal. Remuntem (III) un primer i curt ressalt per dins la canal i just a la dreta neix una vira ascendent, primer estreta i que després es fa més ample. Trobem un gran arbre a mitja vira on podem muntar R.


Cal seguir remuntant la vira(II) fins que s'acaba, tot arribant al bosc penjat. Aneu a buscar, a la zona més alta, un enorme avet, on podem muntar una altre R si anem encordats.

Radera d'aquest arbre, hi ha un enorme gendarme. El rodegem per la seva esquerra i ja arribem a la "famosa" cornisa penjada.



La resseguim fins trobar una instal-lació de rapel (dos parabols). Fem un rapel d'uns 20 metres fins a la cornissa inferior.

Seguim fins trobar una pasa-mans que ens durà fins a peu de via (parabol del 12 força rovellat.)

SORTIDA:

Just sobre la R5, trobem una pintada en vermell "SORTIDA" assenyalant cap a la dreta. Passem pel costat de l'avet i remuntem una placa (IV) marcada am un gran punt vermell.

Mes amunt, just a la cantonada de la paret trobem una R (dos spits amb anella).

Ara cal seguir per la vira trencada de la dreta (II) fins ben, ben amunt, entrarem en una espècie de "passadís". A la sortida i a la dreta trobem dos claus (un necessita un cordino ben petit per encintar-lo), on podem muntar R, just al peu d'un esperó que té una fletxa vermella pintada, sobre una gran canal.

Cal remuntar l'esperó (pitó visible a 5 metres) primer a la dreta (IV-) i després a l'esquerra (pont de roca) fins ben amunt, on trobarem un arbre on muntem R.

Ara queda un últim llarg de cordada per arribar al Collet de la Cova, zona ja més planera on ens podem desencordar.


Per acabar de sortir, hem d'anar cap el coll superior de l'esquerra, on veurem una pintada vermella "EL GAT".


A partir d'aquí, tota la baixada està fitada amb punts vermells fins arribar a peu del gat, a una tartera secundària que dur a l'enforcadura central i al camí del refugi.
Cal anar amb molta cura durant la desgrimpada de Collet del Gat. És força aèria, amb passos de II, però poc a poc i sense preses, es fa força bé.

dimarts, 3 de juliol de 2007

Cap de setmana genial

Què passa quan barreges unes miquetes d'Hesperides, uns bocinets de Vikinga, un ferm obridor de vies montserratines, dos collonuts kutreskaladors i una mica de pols d'estel......?

Dons que apareix un cap de setmana genial, rodejat d'amics, riures i alegries!

Gràcies per compartir-lo amb mi, de veritat.

I això només acaba de començar ..... ja veureu ... ja.


Us deixo amb les millors imatges!