divendres, 13 de juliol de 2007

Escalada esportiva: com passem la corda per l'anella?

En escoles equipades, normalment les vies són curtes i d’un sol llarg.

Quan un escalador far de primer (sense la corda per davant) i arriba al final de la via, es trobarà la instal.lació per ser despenjat.

Pot trobar-se una instal.lació amb MOSQUETÓ i la maniobra serà tant fàcil com obrir-lo i fer passar la corda, o pot trobar-se una instal.lació amb ANELLA, i llavors... com fem passar la corda?

Fer passar la corda per la instal.lació pot semblar una maniobra senzilla. Contràriament, les possibilitats de cometre un error de greus conseqüències, son grans.

L’estudi i reestudi de la maniobra, pas per pas, és obligatori abans de dir-li al nostre company que ja pot començar a despenjar-nos.

La idea general en aquest tipus de maniobres és que l’escalador, abans de ser despenjat, realitzi la tècnica de passar la corda per l’anella d’una manera senzilla i, sobre tot, segura.

L’objectiu d’aquesta maniobra de corda és el de mantenir-nos sempre i en tot moment assegurats pel nostre company mentre treballem.

Primer, i una vegada hem arribat a l’instal.lació d’on ens despenjarem, haurem d’aconseguir una posició còmoda de treball.

Realitzar la maniobra mentre ens aguantem a la roca amb una mà és difícil, resultarà molt més senzill autoassegurar-nos a un punt de la reunió amb una baga amb mosquetó de seguretat (foto 3).


Una vegada ens hem penjat de la instal.lació, podrem començar la maniobra del pas de la corda.

Demanarem al company que ens doni una mica de corda.

Tot seguit, passarem un bucle de la corda por l’anella de la instal.lació, aproximadament un metre de corda
(foto 4).


Realitzarem un nus de vuit en aquest tros de corda, unint-lo a l'anella ventral del nostre talabard, utilitzant un mosquetó de seguretat (foto 5) .


D’aquesta manera aconseguirem que la corda no ens “caigui de les mans” i continuarem disposant de l’assegurament del company.

Cal recordar que fins aquest moment, estem assegurats a la reunió mitjançant dos punts d’assegurança: la baga i la mateixa corda, per això cal que el company estigui atent en tot moment.

A continuació, ens desencordem de l’extrem de la corda i el retirem de l’anella de la instal.lació
(foto 6).


Una vegada retirat l’extrem de la corda de l’anella, ens encordem de nou (foto 7).


I finalment, encordats de nou, podrem desfer el nus en vuit que havíem fet al començament (foto 8).


Ara, tant sols ens queda revisar que el nus d’encordament estigui perfectament connectat al nostre talabard i dir-li al company que reculli i tensi la corda (foto 9).


Quan el company ens fa saber que està preparat per despenjar-nos, serà el moment de deixar la baga d’autoassegurança a la reunió i començar el descens, retirant, si és necessari, les peces de protecció que hem col.locat duran l’escalada.

Com podeu observar, durant les diferents passes de la maniobra, MAI HEM DEIXAT d’estar assegurats pel company.

Aquest, cal que estigui SEMPRE ATENT a l’escalador que està fent la maniobra de pas de la corda.

Mai pot baixar la guàrdia, inclús quan estem autoassegurats a la reunió amb la baga.

La comunicació entre ambdós membres de la cordada, cal que sigui CLARA i BREU.

2 comentaris:

Pere ha dit...

Ei Taliban de l'Ecam!!

Aquesta maniobra em sona... de tota manera jo sóc més partidari de no tornar-nos a encordar de nou, i baixar directament amb el vuit i el mosquetó de rosca, guanyes temps, és igual de segur, i des del meu punt de vista no té cap sentit tornar-se a encordar, a no ser que hagis de continuar escalant en top rope. Ja se que a l'Ecam ho ensenyen així, em sembla que l'excusa era que així quedava un encordament més clar.. però jo no hi veig cap sentit. De fet no conec ningú que ho faci.

jaumeppiqueras ha dit...

Hola Pere, bona feina! doncs jo sempre em torno a lligar com fas tú...sí, és més lent, però com a norma, quans menys artilugis tinguis entre la corda i l'arnés, menys possibilitats d'errada...però tot és opinable i baixar com diu el Pere es correcte també