divendres, 20 de juliol de 2007

Intensiu Pedraforca: Cara Nord


Diumenge, 15 de juliol.

Després de l'escalada equipada del dissabte, diumenge tocava fer una de les megaclàssiques del Calderer: l'Estasen.
Escalada poc sostinguda, però històrica i aventurera. Per tenir a la col.lecció.
-
ACCÉS
-
Cal seguir el camí cap a la cara nord que surt del refugi (fitat amb ratlles blanques). El caminet primer planeja i després va a agafant alçada, tot travessant un bosc de somni. Arribem a una primera canal-tartera, que creuem uns metres més amunt (fites).Seguim fins arribar a una segona canal que remuntarem per la seva esquerra, fent ziza-zagues, sense creuar-la.

La canal queda tallada per un ressalt que el camí supera fent una llaçada cap a l'esquerra i desprès cap a la dreta (taques blanques en els arbres i fresat).

Finalment, creuem la canal i pocs metres més amunt, trobem les pintades del creuament de camins: recte amunt cap a la Pany i a la dreta cap a l'Estasen.

El camí baixa uns metres i desprès flanqueja una petita canal (fites) i segueix direcció cap a la piràmide característica situada al peu del Calderer (visible).

Trobem una canal-tartera, molt més gran. La remuntem ben bé pel mig durant uns quants metres fins a trobar una vira lateral (fites) en direcció a un petit bosquet penjat en un collet.

Superem el collet i veiem, a pocs metres, un segon collet. Rere d'aquest últim trobem l'entrada e la via (pintada amb el nom i senyal verd "ben visibles").
-
Foto: entrada de la via

LA VIA

Primer cal superar un diedre fissurat (IV). Cal fer-ho en oposició perquè la roca està força polida per l'aigua, però es pot protegir bé amb friends. Trobarem dos ponts de roca (un primer a 5-6 metres del terra i l'altre dalt de tot) amb un cordino i una baga.

Cal muntar la reunió.


Foto: el Dit de Riambau

Ens desencordem i caminem pel jardí penjat uns 150 metres, cap al Dit de Riambau.

Al coll entre el Dit i la paret cal encordar-se.

Farem tres llargs encordats (màx.IV): primera R al costat d'un petit pi (2 pitons), segona R passat un diedre (2 pitons amb cordino) i tercera R en un bon replà a l'esquerra d'un gran avet (2 pitons)

A tota la via, cal reforçar l'equipament amb friends i tascons.

Foto: flanqueig de l'Estasen

Ens trobem davant del famós "flanqueig de l'Estasen", ben protegit amb pitons (un d'ells curiosament cimentat). La "cornisa penjada" es força fàcil si no tens problemes amb el pati. Muntem la R sobre dos pitons en bon estat.


Foto: flanqueig de l'Estasen

Ara cal continuar uns metres a l'esquerra fins l'entrada d'una gran canal ascendent. Ens podem desencordar o anar a "l'ensamble" durant uns 150 metres canal amunt cap al coll superior.

Quan creiem que ens em perdut.... gairebé a dalt de tot, trobarem un senyal verd que indica l'entrada d'un petit diedre. Aquí cal tornar-se a encordar.


Foto: remuntant la canal cap al collet

Es tracta d'un llarg de IV, primer pel diedre (pitó) i desprès sortint a una placa (3 pitons) fins continuar per la canal (cal muntar R).

Seguim en ensamble fins al coll superior (50 metres). Zona amplia al peu de l'aresta.

Cal ressegir l'aresta que neix a la nostra esquerra uns 60 metres i muntar R.

D'aquí fen un petit flanqueig a la dreta (pintades) entrem dins una altre canal descomposta (ull amb les caigudes de pedres!).

Remuntem la canal (fàcil III) fins muntar R.

Aquí ja veiem clarament el cim del Pollegó superior i sentim els companys excursionistes comentant la jugada.



Foto: el diedre final


Fem un altre flanqueig cap la dreta (pitó i marques) fins al peu del característic diedre de la part final de la via. Podeu muntar R amb friends o enfilar un magnífic pont de roca que hi ha a la dreta (mirant el diedre).

El llarg és força maco, potser un IV+ a protegir.

Primer cal superar el diedre (friends del 2 i del 3), fins trobar un bloc enquestat a la dreta (uns 15-20 metres més amunt). Passem el bloc, flanquegem 3 metres més a la dreta (trobarem un "foradot" gairebé fet expressament per encabir-hi qualsevol número de friend) i tot seguit remuntem un petit mur fins trobar dos pitons (un d'ells molt nou) on muntarem la R (ull amb el fregament de les cordes).

D'aquí fins al cim ja es un passeig, potser uns 100-120 metres de II i III que podem fer en "ensamble" perquè la suma de cansament més terreny força trencat, ho recomanen.



Foto: Cim del Calderer

El cim es espectacular!


DESCENS


Cal seguir la cresta que uneix el cim del Calderer amb el cim del Pollegó (direcció est). Vigileu perquè no hi ha cap fita i el terreny sembla trepitjat per tot arreu.

Després de crestejar uns 150 metres (millor per la part esquerra) si que trobarem una gran fita.

A peu de la fita hi ha un primer sistema de cadenes. Podeu utilitzar-les per baixar, però es molt més recomanable fer una ràpel de 30 metres (maillon en un dels spits) perquè una relliscada potser fatal.

El ràpel ens deixa en un petit collet sobre un gran bloc encastat enmig d'una canal.

Cal tornar a remuntar uns metres cap a l'esquerra (marques grogues i camí traçat cap al collet.

Aquí trobem la segona instal.lació amb cadenes.

Igual que la primera, o baixem directe (aquí més fàcil) o fem un ràpel de 30 metres fins al coll inferior.

Foto: l'ombra del Pedraforca sobre la vall

Ara caldrà baixar per dins la canal (primer una mica delicat i després més fàcil) fins que aquesta es converteix en una tartera secundària que ens durà fins a l'enforcadura central i a la tartera central.

Tant sols caldrà baixar-la fins al refugi.

Us penjo un parell de videos: el primer es veu la Lu fent la part final del flanqueig i el segon és la vista des del cim.













6 comentaris:

Pekas ha dit...

El Pedraforca... quina gran muntanya...!!!! :-)))

Bona vía...i quin troç d'actriu...
:-))))))))

jaumeppiqueras ha dit...

L'Estasen és una via entranyable, quan penso en quan la van obrir...em trec el barret! el flanqueig és més espectacular que difícil, ja li vaig comentar a la Lu, la sorpresa que vàrem tenir un cop al Maig, les canals per sobre la canal de Riambau, ens les vàrem trobar plenes de neu! el que ens va obligar a passar per la cresta lateral on hi havia pitons sortosament, ja que la dificultat pujava.
Felicitats per l'activitat.

jaumeppiqueras ha dit...

He vist el video del flanqueig, com t'ho fas per assegurar i filmar alhora?

Joan González ha dit...

bona trepadaaaaaaaaa... joper el Verdet... jeje

salut

joan

Star Fisherman ha dit...

Això del video..... simplement vaig recuperant les cordes amb una sola mà (utilitzant el reverso i les dues cobra II de 8,6mm.... és fàcil.... van super-suaus)i amb l'altre filmo amb la càmara de fotos..... per això surt força mogut... je je je... i sempre que el tram sigui facilet, el company/a vagi bé, la reunió sigui cómode....

Cristina ha dit...

et robaré algunes fotos del teu blog pel meu blog...
petons Starfisherman!