divendres, 6 de juliol de 2007

Via Gran Diedre al Pedraforca

























Desprès de l'intent fallit degut al mal temps del passat diumenge, el dimecres em truca l'Adrien i
coincidim en dijous lliure.... i quina via triem? ...... és clar, EL GRAN DIEDRE al Pedraforca!


Just ara fa un any, tots dos vàrem coincidir en un altre intent fracassat, aigualit per una granissada a la R2.


Així que li teníem ganes!


Coincideixo en la graduació de tots els llargs de la ressenya, menys el penúltim. Marca V, però per mi té un parell de passos de V+.


Això si , no obligats, perquè es poden fer en A0.


Prefereixo ressenyar l'accés i la sortida, ja que m'embolicat en algun intent. I gaireabé son més llargs que la via mateixa....



ACCÉS:

L'accés es pel marcat camí que surt del refugi direcció a la paret nord. Està ben fresat fins arribar a una primera canal. Cal creuar-la i seguir les marques blanques, però hi ha diferents traces de camí. Arribarem a un encreuament: a la dreta "ESTASEN", recte amunt cap a la "PANY".

Ja a peu de paret, hem de fer un primer llarg de la Pany. Una mica a l'esquerra de la pintada "PANY", hi ha una estreta canal. Remuntem (III) un primer i curt ressalt per dins la canal i just a la dreta neix una vira ascendent, primer estreta i que després es fa més ample. Trobem un gran arbre a mitja vira on podem muntar R.


Cal seguir remuntant la vira(II) fins que s'acaba, tot arribant al bosc penjat. Aneu a buscar, a la zona més alta, un enorme avet, on podem muntar una altre R si anem encordats.

Radera d'aquest arbre, hi ha un enorme gendarme. El rodegem per la seva esquerra i ja arribem a la "famosa" cornisa penjada.



La resseguim fins trobar una instal-lació de rapel (dos parabols). Fem un rapel d'uns 20 metres fins a la cornissa inferior.

Seguim fins trobar una pasa-mans que ens durà fins a peu de via (parabol del 12 força rovellat.)

SORTIDA:

Just sobre la R5, trobem una pintada en vermell "SORTIDA" assenyalant cap a la dreta. Passem pel costat de l'avet i remuntem una placa (IV) marcada am un gran punt vermell.

Mes amunt, just a la cantonada de la paret trobem una R (dos spits amb anella).

Ara cal seguir per la vira trencada de la dreta (II) fins ben, ben amunt, entrarem en una espècie de "passadís". A la sortida i a la dreta trobem dos claus (un necessita un cordino ben petit per encintar-lo), on podem muntar R, just al peu d'un esperó que té una fletxa vermella pintada, sobre una gran canal.

Cal remuntar l'esperó (pitó visible a 5 metres) primer a la dreta (IV-) i després a l'esquerra (pont de roca) fins ben amunt, on trobarem un arbre on muntem R.

Ara queda un últim llarg de cordada per arribar al Collet de la Cova, zona ja més planera on ens podem desencordar.


Per acabar de sortir, hem d'anar cap el coll superior de l'esquerra, on veurem una pintada vermella "EL GAT".


A partir d'aquí, tota la baixada està fitada amb punts vermells fins arribar a peu del gat, a una tartera secundària que dur a l'enforcadura central i al camí del refugi.
Cal anar amb molta cura durant la desgrimpada de Collet del Gat. És força aèria, amb passos de II, però poc a poc i sense preses, es fa força bé.

3 comentaris:

jaumeppiqueras ha dit...

Felicitats per la via! tenia entès que hi havia un tram de 6a i a la ressenya no el marca, deu ser graduació antiga no?

Kutrescaladors ha dit...

Que cabrón!!! no per fer la via sino per tenir festa entre setmana!!! quina vida!!!

Be, maca la ressenya!!!! realment la entrada i a sortida es lo mes complicat!!!! la tornar de vacances ja hi anirem algun dia!

M'ha agradat lo dels A0!!!

Star Fisherman ha dit...

Hola Jaume: a mi em va semblar un llarg amb dos pasos de V+ .... però al company Adrien encara li donava més.... depen de com els facis... però no es obligat.

Amic Kutrescalador: primer gràcies per la dedicatória musical del teu blog....quan tornem de les Dolos ens ventilem la via en un passeig!