divendres, 31 d’agost de 2007

Les millors imatges de la Josephine a Orlú

Avui l'Adrien m´ha passat les fotos de la sortida.
Us penjo un petit recull.


















També penjo un vídeo molt bo.
Està filmat a la R22, just sobre el "Taillante", davant de la cresta cimera, al costat de la Main (la torre que es veu al fons).
Portem més de 7 hores, gairebé 1.000m, estem cansats, i comença a fer-se tard...
A partir d'aquest punt, la via es complica una "mica"....
Es titula: "Per on cony va la via?"
El diàleg és d'allò més bo!





Com el so no és de gaire qualitat, el subtitulo:
Adrien: "...Estem perduts!..."
Pere: "....No!, ....estem aquí!, ...però perduts no!..."
Pere: "...No se por donde coño va la via!!...."
Pere: "...me parece que la cresta se coge por aquí..."

dimarts, 28 d’agost de 2007

Bagues i Cordinos

Els anells de cinta o bagues i els cordinos són uns elements auxiliars de l’escalada indispensables.

En l’escalada de vies semiequipades són molt utilitzades.

El seu ús és molt polivalent: per muntar reunions, passar per arbres o ponts de roca, unir assegurances, en l’autossegurament, etc...

Podem escollir entre cintes cosides o amb nus, entre construïdes amb niló o amb nous materials, i amb longituds entre 10 cm i 240 cm.

Fins ara les bagues solsament es fabricaven en NILÓ. El niló és un material sintètic del què es fan filaments elàstics, molt resistents.


Amb 19 mm d’ampla i cosits a màquina, els anells de niló assoleixen una resistència de 25 kn i amb 25 mm, 30 kn. Tenim altes resistències i durabilitat amb un acceptable pes. Els seus únics inconvenients rauen en l’impacte negatiu del sol en la fibra i en la seva relativa poca flexibilitat.

La introducció de noves fibres com el DYNEEMA o SPECTRA han revolucionat més aquestes característiques. Una baga de Dyneema de 15 mm d’ampla és un 40 % més lleugera que una de 25 mm de niló, assolint una resistència de 22 kn.

El Dyneema és aproximadament un 800 % més resistent a l’abrasió que el niló. Per diferenciar-les de les bagues de niló, aquestes cintes apareixen presentades amb punts, identificant-se ràpidament.

Les bagues i cordinos que utilitzem a l’escalada cal que tinguin una resistència similar als mosquetons, ja que ocupen el mateix lloc dins la cadena de seguretat. Aquesta resistència no pot ser inferior a 22 Kn (2.200 daN).

Les bagues de niló venen marcades per línies paral.leles (fils testimoni) al llarg d’una cara i cadascuna equival a 5 Kn.

La longitud i disposició de les bagues i cintes en els ancoratges intermedis és molt important per dirigir la corda el més recte possible i evitar un excés de fregament que ens pot esgotar quan progressem.
Cal tenir en compte que les bagues llargues també allarguen l’alçada de la potencial caiguda, aproximadament el doble de la longitud de la baga i cal tenir-ho clar en assegurances properes a terra o a alguna lleixa per no fer un aterratge no desitjat.

Les bagues cosides superen en resistència a les de nus (un 20% més resistents).

En cas de fer algun nus és important deixar els caps sobrants una mica llargs, perquè amb l’ús tenen tendència a fer-se més curts i vigilar-los bé.

La resistència de les bagues i dels cordinos pot disminuir segons l’angle en què hi treballen i també per l’esquenyats que estiguin.
Les bagues pels ancoratges naturals (ponts de roca, arbres, ...) cal que siguin suficientment llargues per obtenir un angle de treball el més agut (tancat) possible i mai superior a 90º.

La resistència d’un cordino es calcula multiplicant el diàmetre per ell mateix i el resultat per 20 (exemple, un cordino de 8 mm tindrà una resistència de 8 x 8 = 64 x 20 = 1.280 daN o 12,8 Kn)

Cal portar cordinos de POLIAMIDA de 6 mm i 7 mm de diàmetre i de 1 i 2 metres de longitud (resisteixen entre 7 kp en simple i fins a 22 kp en doble).

Els cordinos de DYNEEMA o de KEVLAR de 5,5 mm resisteixen més (16 kp en simple i fins a 40 en doble) però són més rígids i cal un nus de triple pescador per tancar-los.

Els cordinos són molt útils per construir estreps, nussos autobloquejants tipus machard-prussik o per muntatges de ràpels.

Diàmetre 3mm
Ús auxiliar (portar penjat quelcom ...)
Diàmetre 4 mm
Ús auxiliar (portar penjat quelcom ...)
Diàmetre 5 mm
Ocasionalment per muntar un rapel de fugida, sempre sobre dos anells i mai sobre cap ancoratge tallant.
Diàmetre 6 mm
Ocasionalment per muntar un rapel de fugida, sempre sobre dos anells i mai sobre cap ancoratge tallant. També per a nussos autobloquejants sense una càrrega molt forta.
Diàmetre 7 mm
Ideal. Per muntar reunions bloquejades, rapels de fugida i nussos autobloquejants. També en doble per llaçar assegurances intermèdies com ponts de roca i arbres.
Diàmetre 8 mm
Igual que els de 7 mm.

Les longituds de les nostres bagues variaran en funció de la feina a realitzar...

Longitud 10 cm
Les utilitzem per a aconseguir cintes exprés unint dos mosquetons. Poden ser obertes o cosides.
Longitud 15 cm
Igual que les anteriors per més llargues
Longitud 30 cm
Tant per cintes exprés llargues, molt indicades en terreny d’aventura o com anell de cinta. Inconvenient: no es poden portar creuades sobre el pit.
Longitud 60 cm
És la mesura ideal per a un anell de cinta. Es poden dur perfectament creuades sobre el pit i s’utilitzen per a multitud de situacions. Perfectes per triangular reunions de dues assegurances properes.
Longitud 90 cm
Útils en l’escalada, però molt incomodes de dur. Creuades pengen molt i ens obliga a dur-les nuades al talabard.
Longitud 120 cm
Amb les de 60 cm, son les més recomanables. Creuades en doble es porten molt bé sobre el pit i en s’ofereixen la possibilitat de triangular reunions amb tres ancoratges o qualsevol altre ús.

Per tancar els nostres cordinos utilitzarem un NUS DOBLE PESCADOR (1) i per les nostres bagues utilitzarem el clàssic NUS PLA de CINTA (2).



Alguns errors evitables....

Cal evitar escalar en “top-rope” o despenjar a ningú utilitzant tant sols una baga o un cordino unit a un ancoratge sense mosquetó de seguretat.
Els cordinos i les bagues són molt sensibles a la calor, l’anell es deteriora i es fon pel fregament de la corda i finalment... es trenca!
Utilitzarem sempre un mosquetó amb tanca o un maillon.


Si hem d’utilitzar un cordino fent un Prussik o un Machard per remuntar una corda, cal evitar el bombament de la corda mentre guanyem alçada, arrossegant-lo amb la mà el més a prop del nostre.
Si no, el bombament de la corda més la longitud de l’anell de cordino poden incrementar l’alçada d’una possible caiguda i per tant, si caiem, el niló del nostre cordino es pot cremar per la calor del fregament i la pressió contra la corda d’escalada i ... trencar-se!


També és important que quan utilitzem una baga amb un nus, aquest no quedi en contacte amb la roca perquè un petit sortint de la paret podria fer que el nus s’afluixés fins a obrir-se...


Quan fem qualsevol nus de tancament, cal ser generós deixant força tros de corda en els dos caps per evitar sorpreses que fan possibles lliscaments del mateix nus.






dilluns, 27 d’agost de 2007

Escalar amb els amics


Aquests darrers dies, he escalat amb companys ben diferents.
He retrobat vells amics que feia temps que no coincidien i també n´he conegut de nous.
Amb tots ells he compartit cordada. Hem xerrat i rigut moltíssim. Hem recordat aventures i somiat nous projectes.
Amb tots, com sempre, he viscut jornades de paret ben maques. Cada dia que passa ho tinc més clar. La passió per la muntanya és un sentiment que sempre uneix, que crea amistat, i això, per a mi, no té preu.

Dimecres 8 d'agost
Via Isaac Gabriel a St Llorenç amb l'Aspavil



Divendres 10 d'agost
Via Scabroni-Escapulli a Can Jorba (Motserrat) amb en Xavi.
i descens pel Barranc-Canal del 3 en ratlla

Dilluns 13 d'agost
Via Reserva al Pic del Martell (Garraf) amb en Xavi.
















Dimecres 15 d'agost
Via Del Carlos a Gorros (Montserrat) amb la Mireia.
















Dissabte 18 d'agost
Via Xelo-Bam a Roca Narieda amb l'Antxi i l'Aspavil.



















Divendres 24 d'agost
Via Josep M. Andreví a Can Jorba (Montserrat) amb en Fran.

Dissabte 25 d'agost
Via normal a l'esperó Remacha amb la Núria, l'Antxi i l'Aspavil.
Via Sacamolla a Escales amb l'Antxi i l'Aspavil

Dilluns 27 d'agost
Via Mickey Mouse a Roca Gris (Montserrat) amb en Lucas.




divendres, 24 d’agost de 2007

39è CURS D'ESCALADA (nivell I i II)



El proper mes de setembre s'inicia aquest curs que aquest any "co-dirigeixo".

Us penjo el programa de tot el Curs perquè em podeu donar la vostra opinió.



El curs es divideix en dos mòduls:

- mòdul A d’escalada esportiva (via curta)
- mòdul B d’escalada clàssica (via llarga).

El mòdul A tindrà una classe teòrica i una o dos de pràctriques (segons evolució de l’alumne)
El mòdul B tindrà tres classes teòriques i dos o tres de pràctiques (segons evolució de l’alumne)

Aquest és el calendari definitiu del curs:

DIMECRES 12 de SETEMBRE a les 21h (AGRUPE):
PRESENTACIÓ (1 hora)

Breu xerrada de benvinguda.
Calendari del curs.
Objectius a aconseguir.
Logística.
Filosofia dels curs i de l’AGRUPE.

Realització d’un test inicial
(per determinar el nivell esportiu i experiència de cada cursetista, a fi de poder agrupar-los d’una manera eficaç).
Audiovisual sobre la història i tipus d’escalada.


DIJOUS 13 de SETEMBRE a les 21h (AGRUPE):
TEÒRICA 1 MÒDUL A (1h30)


Escalada esportiva.
Material i equip bàsic.
Tècniques de seguretat:
- com assegurar al primer i com assegurar en top-rope (placa/reverso i grgri, dinàmic)
- coneixements de nusos (vuit per encordar-se i dinàmic)
- tipus d’ancoratges
- tipus de reunions en escalda esportiva.
Tècniques de progressió: principis bàsics de l’escalada, tipus de preses de peus i mans, etc...
Tècniques de recolzament: en placa, oposició, encastaments....
Com passar la corda per l’anella.
Xerrada amb suport audiovisual.

Reunió entre els monitors/instructors per fer una selecció de les vies de la sortida de pràctiques.
Determinar les cordades i programar la pràctica.

DIUMENGE 16 de SETEMBRE
PRÀCTICA 1 a SOLIUS: Sortida a les 07.45 (Plaça de les Tereses)


Ratio 1 monitor 4 cursetistes.
Fitxa de seguiment de cada cursetista.

MATÍ
Repàs del material bàsic (corda simple).
Col.locació de l’arnès.
Nusos: vuit i dinàmic.
Mosquetonejar corda simple.
Assegurar: placa i grigri.
Assegurar al 1r.
Assegurar en top-rope.
Descens del company.
Escalfaments.
Desplaçaments i preses de mans i peus.
Penjar-se i pendular.
Escalada de 2n.

TARDA
Maniobra de passar la corda per l’anella.
Pràctiques de baixar-se des de qualsevol punt de la via: químic, maillon o mosquetó.
Segons evolució: escalada de 1r o escalda de 2n xapant cintes.
Realització de caigudes controlades.


DIJOUS 20 de SETEMBRE a les 21h (AGRUPE):
TEÒRICA 2 MÒDUL B (1h30)


Escalada clàssica o via llarga.
Material B i equip bàsic B (corda dobla)
Nussos: cinta plana i machard.
Reunions i triangle de forçes.
Tècniques de seguretat: com assegurar al primer i al segon amb el reverso
Com auto-assegurar-nos a la reunió: baga autoassegurnaça + vuit amb la corda.
Maniobres amb corda: canvi de primer de cordada (transicions).
Ràpel autoassegurat.
Mosquetonejar cordes dobles.
Comunicació de la cordada.
Xerrada amb suport audiovisual.

Reunió entre els monitors/instructors per fer una selecció de les vies de la sortida de pràctiques. Determinar les cordades i programar la pràctica.

DIUMENGE 23 de SETEMBRE
PRÀCTICA 2 a VILANOVA de MEIÀ: concentració a les 9.00 a l’aparcament de la Font.


Ratio 1 monitor 2 cursetistes.
Fitxa de seguiment de cada cursetista.

MATÍ (zona ECAM)
Repàs del material bàsic B.
Col.locació de l’arnès.
Nusos: vuit, cinta plana, dinàmic i machard.
Assegurar: dinàmic, placa i reverso.
Ràpel autoassegurat.
Comunicació en la cordada.
Muntar i triangular reunions.
Mosquetonejar cordes dobles.
Autoassegurar-se a les reunions.

Pràctica de via llarga tutelada (amb el monitor per corda fixa) via curta amb reunions equipades:

- Pràctica 1 (via 1 llarg)
Escalada de 1r, muntar la reunió, assegurar al 2n, muntar un ràpel autoasegurat i baixar.

- Pràctica 2 (via de 2 llargs)
Escalada de 1r, muntar la reunió 1, assegurar al 2n, canvi de 1r de cordada (transició), muntar la reunió 2, assegurar al 2n, muntar un ràpel autoassegurat.

Segons evolució, els alumnes que ho necessitin, repetiran les pràctiques del primer diumenge (escalada esportiva).

DINAR
Coneixement del medi. Elements del paisatge: la vegetació i els accident geogràfics, l’orografia, serralades de Catalunya.
La vida animal en les parets.
Diferents tipus de roques.


TARDA (zona ECAM)
Pràctica de via llarga tutelada (amb el monitor per corda fixa) via curta amb reunions equipades:

- Pràctica 1 (via 1 llarg)
Escalada de 1er, muntar la reunó, assegurar al 2on, muntar un ràpel autoasegurat i baixar.

- Pràctica 2 (via de 2 llargs)
Escalada de 1er, muntar la reunió 1, assegurar al 2on, canvi de 1er de cordada (transició), muntar la reunió 2, assegurar al 2on, muntar un ràpel autoasegurat.

Segons evolució, els alumnes que ho necessitin, repetiran les pràctiques del primer diumenge (escalada esportiva).

DIJOUS 27 de SETEMBRE a les 21h (AGRUPE):
TEÒRICA 2 MÒDUL B


Preparació d’una sortida d’escalada.
Cercar i interpretació de ressenyes (graduacions)
Informació sobre el temps i estat de la via.
Orientació pràctica: localització de la via i descens.
Material necessari, roba i aliments.
Tipus d’ancoratges.
Factor de caiguda i la força de xoc.
Xerrada amb suport audiovisual.

Reunió entre els monitors/instructors per fer una selecció de les vies de la sortida de pràctiques. Determinar les cordades i programar la pràctica.


DIUMENGE 30 de SETEMBRE
PRÀCTICA 3 MÒDUL B a MONTSERRAT (GORROS): concentració a les 8.00 a l’aparcament del Cremallera.


Ratio 1 monitor 2 cursetistes.
Fitxa de seguiment de cada cursetista.

MATÍ (zona ECAM)
Repàs del material bàsic B.
Col.locació de l’arnès.
Nusos: vuit, cinta plana, dinàmic i machard.
Assegurar: dinàmic, placa i reverso.
Ràpel autoassegurat.
Comunicació en la cordada.
Muntar i triangular reunions.
Mosquetonejar cordes dobles.
Autoassegurar-se a les reunions.

Pràctica de via llarga tutelada (amb el monitor per corda fixa) via curta amb reunions equipades:

- Pràctica (via de 2 llargs)
Escalada de 1r, muntar la reunió 1, assegurar al 2n, canvi de 1er de cordada (transició), muntar la reunió 2, assegurar al 2n, muntar un ràpel autoassegurat.

DINAR
Xerrada comuna: entrenament per escalada (tècnic, mental i de força). Exercicis pràctics.

TARDA (Gorro Frigi o Magadalenes)
Realització d’una via llarga (3-4 llargs) amb el monitor sempre de primer.

Segons evolució, els alumnes que ho necessitin, repetiran les pràctiques del primer diumenge (escalada esportiva) .
Segons evolució, els alumnes més avançat, podran obrir algun llarg de la via de la tarda.

DIJOUS 4 d’OCTUBRE a les 21h (ROCODROM DE PREMIÀ DE DALT o de CANET de MAR)
TEÒRICA 4 MÒDUL B


Primers auxilis
Sisteme PAS (protegir/avisar/socòrrer)
Socòrrer ABC (obertura via aèria/comprovació ventilació/ comprovació pols-circulació)
Nocions d’autorescat:
Ajudar al 1r de cordada: baixar al company autoassegurat fins a la R
Ajudar al 2n de cordada: desbloqueig del reverso.
Exercici: preparació de la sortida del diumenge (repartiment de les vies)

Reunió entre els monitors/instructors per fer una selecció de les vies de la sortida de pràctiques. Determinar les cordades i programar la pràctica.


DIUMENGE 7 d’OCTUBRE
PRÀCTICA 4 MÒDUL B PORTS DE BESSEIT: LES GRONSES – MOLES DEL DON
Concentració a les 9h al Camping dels Estrets


Diumenge (dissabte opcional)
Nit a la zona de camping de les Gronses.
Ratio 1 monitor 2 cursetistes.
Fitxa de seguiment de cada cursetista.

Els cursetistes realitzaran la via llarga equipada assignada (4-8 llargs) amb el monitor actuant com a membre de la cordada (observador passiu, tant sols intervindrà per esmenar possibles errors).


Caldra situar la via, trobar el peu, interpretar la ressenya, seleccionar els llargs i repartir-los. Realitzar l’escalada. Trobar la baixada i el retorn fins al cotxe.
Es tracta de fer independent la cordada.


DIJOUS 11 d’OCTUBRE: CLOENDA

Realització d’un petit test final.
Entrega de diplomes.
Audiovisual amb totes les fotos del curs.
Intercanvi d’opinions.
Sessió crítica.
Sopar final.

dijous, 23 d’agost de 2007

Via Josephine - Dent d'Orlú - Cara Sud

El passat dissabte 11 d'agost, l'Adrien i jo ens vàrem escapar a fer aquesta via.

Mega-llarga (més de 1.000m), experiència interessant, la via no és gens complicada d'escalar, força fàcil i accessible.

Amb cordes de 60 no vàrem poder empalmar gairebé cap llarg, a més a més, la primera part és una escalada amb llargs flanquejos, que ho fan difícil.


La ressenya és força bona fins arribar a la Taillante, així que jo tant sols explicaré les parts que vaig trobar realment complicades: des del Taillante fins al cim i el descens.



Primer de tot no es refieu; la via està perfectament equipada fins a la R22, a partir d'aquí la cosa canvia, falten uns quants llargs amb poques assegurances, caldrà dur o un joc de tascons o uns quants friends per protegir alguns passos fins arribar a l'aresta i per realitzar-la.

I no son passos fàcils (IV i IV+), portareu moltes hores i a més a més, NO S'ACABA MAI... al final crec que vàrem fer unes 9 tirades des de la R22 fins al cim (rés de desencordar-se si no esteu ben forts físicament i de coco...)

Accés:

Cal arribar fins a Ax les Thermes i prendre la carretera cap a Orlu. Passem Olu i arribem a les forges d'Orlu. Just a l'entrada i a ma esquerra neix una petita pista asfaltada que ens durà fins al Pont du Bisp. En dos kilómetres arribem a un gran parking. Possibilitat d'acampar (2 € per tenda) i inclou zona de WC i aigua.



Aproximació:

Cal llevar-se molt aviat! (si no voleu fer el descens amb frontals). Aproximació llarga i DURA!. Res de 50' com diu la ressenya. Poseu-li 1h15' si aneu ràpids....


Cal agafar la petita carretera fins trobar un "passage canadien" (15'), espècie de pont amb barres "anti-vaques". Just al costat neix un sender marcat amb punts vermells que cal prendre.
Anirem pujant en ziga-zagues fins a un encreuament (35'), a la dreta s'accedeix al Pilier Sud, nosaltres hem de segir cap a l'esquerra. Anirem trobant alguna corda fixe per ajudar-nos a superar algun ressalt, sempre direcció Oest cap a un corredor o barranc (Couloir Capucin). El desnivell cada vegada és més dur, fins arribar al darrer flanqueig amb corda fixa que ens deixarà a peu de via. Trobarem el nom pintat (1h15').

La via:

Fins a la R22, ben fàcil, tant sols cal seguir els parabols. Atenció a la R1 de no seguir a la dreta (via ITHAQUE 6c+). A la R3 tampoc hem de seguir a la dreta (via ULYSSE 7a+). A l R13 trobem a l'esquerra la via L'ODYSSÉE (7a+).


Ok, arribem a la R22, la famosa "Taillante" amb la foto de "La Main" i un "peaso" patio que fa por.


Aquí comença el "sarao". Us explico com ho vàrem resoldre nosaltres.

Sortim un pel a la dreta i remuntem (III) uns 30m per sobre de matolls (delicat) i traça visible fins trobar la R23 (dos expansius amb baga). Tirada neta.

Anem a buscar el diedre fissurat (IV-) de la dreta i el seguim uns 30m fins trobar un gran pont de roca amb una baga (R24). Cap assegurança.



Seguim pel diedre fissurat (30m de IV-) fins al peu d'una canal-diedre que neix a la nostra dreta. A l'entrada trobarem la R25 (dos expansius amb una baga).

Cal atacar el diedre (es veu un parabol a uns 10m) fins arribar a l'aresta(IV). Girem a l'esquerra i seguim, superant un pas de IV+, una mica delicat i a protegir, fins trobar la R26 (dos expansius). Ull viu amb el fregament de les cordes.

Seguim per l'aresta, amb tendència a aprofitar la cara est uns 50 metres fins fer la R27 sobre un merlet. Cal protegir tot el llarg de IV-.

Seguim per l'aresta, uns 30m, buscant el "més fàcil" fins trobar la R28 (dos expansius d'alguna via de la cara est).

Cal seguir crestejant uns 45m, sempre seguint el fil, amb pasos de IV fins a trobar un enorme merlet abans d'un petit coll, on muntem la R29.

Desgrimpem el coll i seguim per la dreta, per les rampes de la cara est, fins trobar un parabol on fem la R30 (IV i uns 45m).

Finalment, la darrera tirada de 55m i IV fins aprofitar dos expansius per muntar la darrera R31.

D'aquí caminant fins al cim.

Descens:

Llarg de "collons" i moooooooooolt perdedor.

L'opció més fàcil es anar-hi amb dos cotxes i deixar un al parking de la cara Est.

L'opció xunga..... cal baixar del cim per la via normal fins arribar al Col de Brasseil (20'). Aquí cal seguir a la dreta, com si anéssieu a buscar alguna via de cara est.


Arribats al collet inferior (25'), podreu veure a la vostra esquerra tota la gran cresta que cal recórrer.

És la cresta de des Lamps. Cal resdeguir-la (NE) sense perdre alçada, una bona estona (55'). El camí està ben marcat. Acabada la cresta, trobareu un caminet, mig desdibuixat, que va girant (SE), i que sovint es difícil de seguir.

Arribarem a uns lloms d'herbes baixes (1h10'). Cal seguir encara una estona més el camí trepitjat, sense perdre alçada (1h40'). A la nostra dreta (S) veurem uns prats que s'endinsen dins el bosc.... aquí si que la cosa és difícil. No hi ha camí marcat!.

Cal deixar el principal i baixar "a sac" pel mig dels prats, sempre anant a buscar el prat que s'endinsi més en el bosc (1h50'). Fort pendent (vigileu molt si ja s´ha fet fosc).

Finalment, haurem d'entrar al bosc. Cal travessar-lo, sempre en baixada, fins amb molta sort creuar-nos amb el sender fitat amb VERMELL (2h) que primer flanqueja cap a l'oest fins a un petit riu i després baixa fent ziza-zagues inacabables fins al parking (2h45')!.

Trobar el caminet amb els frontals va ser una "xiripa" de les groses!

Prometo què, quan faci el Pilieur Sud, fito tota la baixada!!!!

Fotos gentilesa d'en Denis: http://fcorpet.free.fr/Denis/Orlu-Dent-Sud.html

dimecres, 22 d’agost de 2007

Encordament "ensamble"

Sovint ens podem trobar en llargs d'enllaç de baixa dificultat (II o III) on la cordada decideix progressar utilitzant el sistema "ensamble".
En aquest cas, tant el primer com el segon de cordada, progressen alhora.
Si volem escorçar la distància entre nosaltres, podem fer llaçades en "bandolera" i fixant de nou la corda a l'arnès.
Aquí us presento una de les possibles opcions de realització.




Primer ens encordem, com sempre, utilitzant el nus de vuit.
Comencem a recollir corda fent llaçades uniformes.







Farem totes llaçades necessàries, fins a obtenir la distància desitjada.
Les llaçades cal dur-les en forma de bandolera (creuades per darrera del coll).
També cal que siguin relativament curtes, perquè no ens molestin alhora de progressar o de buscar material.



Amb la corda que ens arriba del company, fem un bucle i el passem per dins l'anella central del nostre arnés.



El mateix bucle també el passem per darrera de totes les llaçades que duem en bandolera.



El bucle el passem , alhora, per sota de la corda que arriba del company i la que baixa de la bandolera.



Li donem un parell de voltes.



Finalment, fem passar el cap del bucle per dins l'anella que hem creat en el pas 6.



Ajustem el nus i el pantinem bé.





I ja està!
















No cal dir, que la progressió "ensamble" en tirades de més dificultat, obliga a fixar punts d'assegurança a la paret, ja què una possible caiguada, arrosegaria a tota la cordada.