dilluns, 20 d’agost de 2007

Arrampicare a DOLOMITI

Aquest és el resum de les vacances d'aquest estiu.

Ha estat una setmana a la zona de Cortina d'Ampezzo i voltants, amb la companyia de la Lux, la Viki, l'Aspavil i l'Antxi.



Uns dies d'aquells que es recorden.... gairabé sempre bon temps, aventures, "embarcades", grans i petites vies i, per davant de tot, dies viscuts intensament, envoltats d'amics, plens de riures i d'alegries, alguna por i algun ensurt...

Ha valgut molt la pena.

N'estic ben convençut.



La nostra amistat s'ha enfortit, ens hem unit més, tenim projectes comuns pel futur...

En resum, millor no podia haver anat !!!!


Divendres, 27 de juliol.

A les 5 de la tarda sortim la Viki, jo i la Lux direcció cap a Itàlia. Aquest any hi anem amb el cotxe de la Lux. Ens turnem cada hora fins que a mitja nit parem en una àrea de descans per dormir.

Dissabte, 28 de juliol.

Seguim el viatge, tot creuant Italia.

Arribem a Cortina a mitja tarda i ens trobem amb l'Aspavil i l'Antxi.

Dormim tots plegats en un càmping.

Diumenge, 29 de juliol.

Perdem tot el matí buscant un apartament de lloguer. Finalment el trobem i decidim començar amb una via fàcil. El cel es comença a ennuvolar però ens hi posem.

Gruppo di Fànis - Lagazuoi Piccolo - Torre "Ntra. i sas" - Via "Michela" (IV+)

L'Aspavil té molt ben ressenyades les vies, jo tant sols afegeixo el croquis i algun comentari.

Cordada A: Pere, Lux i Viki. Cordada B: Aspavil i Antxi.

Faig la primera tirada. Quan arribem la Lux i la Viki a la R1 comença a ploure. L'Aspavil abandona a mig llarg. Ens toca rapelar des d'un "spuntone". Es tracta d'un merlet (R1) que reforçem amb un cordino nou, però amb una base superior no gaire alta (un pam i mig) i que no em dona gaire seguretat. M'ho miro i remiro. No hi ha més alternatives. Sense respirar i cap vall tots 3. Tot va bé. Recollim i tornem a Cortina. Demà serà un altre dia.


Dilluns, 30 de juliol.

Dia assolejat. Meteo bona. Som-hi!

Gruppo Nuvolau - Croda Negra - Via "Gianleo" (IV)

Cordada A: Aspavil i Antxi. Cordada B: Pere, Lux i Viki.

Via molt "disfrutona". Amb el 5è llarg (el més bonic) "anormalment" assegurat amb parabols!

Zona molt tranquil.la amb vistes espectaculars.

Molt bona opció per iniciar-se al món Dolomític.



Dimarts, 31 de juliol.

Un altre dia radiant. Cal aprofitar-ho. Ens trobem bé.

Decidim atacar la primera gran via....

Gruppo del Pomagagnon - Punta Fiames - Via "Dimai" (IV)

Aquesta és la clàssica de la cara sud d'aquesta imponent muralla. 525 metres d'escalada... aproximació llarga, semi-equipada amb pitons.... i com sempre a les Dolos, amb força compromís... molt difícil abandonar rapelant la via (força sinuosa i amb varis mega-flanquejos...)

Bé.... el que volem.....TERRENY D'AVENTURA!

La Viki descansa: ataquem la Lu i jo, ens segueixen l'Antxi i l'Aspavil.

Fer de primer en una via a les Dolos és un repte. El poc i precari equipament t'obliga, no tant sols autoprotegir-te molt bé, sinó a buscar el recorregut de la via dins d'un gran laberint de pedres. Veus blocs, diedres, fissures, desploms arreu..... trobes pitons "abandonats" fora de via que t'enganyen.... els guies de la zona tiren per on volen ..... total.... tota una feinada!

Aquí vaig tenir l'únic moment dolent de la setmana. A mitja via, una cordada que tenia per davant em desorienta, i seguint-la, faig un flanqueig a l'esquerra que no toca. Com trobo una R crec que anem bé i continuo. La següent tirada ,que hauria de ser IV, es converteix en un dur interminable V+. Al cap de 50 metres trobo el que em sembla una R. Dos pitons nous encintats amb una baga. Decideixo aprofitar-la. Munto la reunió i la Lu em deixa lliure. Les cordes freguen molt, pero a poc a poc aconsegueixo recuperar-les..... i just en la darrera tibada de braços per tensar-les..... "clonc!" ...... em salta un dels pitons!!!!!!..... i l'altre queda mig-sortit!!!!!

Collons! Quina por! Per Déu!

No respiro.... em tracto de calmar.... per sort la zona de la R era arrampada i no m'he anat avall...

Li dic a la Lu que em torni a "pillar" .... que la R "ha saltat"..... els 3 companys, 50 metres sota meu, no volen creure el que acaben de sentir pel walki....



Aconsegueixo seguir a poc a poc uns metres més amunt.... trobo una feixa .... i per sort.... una altre R.... aquest cop un macro-pitó cimentat...

Més tard arriba l'Aspavil per ajudar-me... intenta calmar-me....però jo encara estic blanc!

Ens reunim tots 4 per decidir que fem..... estar clar que estem fora de via.... en una feixa a 3/4 de paret....

Caldrà fer de nou un gran flanqueig a la dreta, aprofitant la vira, per retrobar el traçat original... i li tocarà provar-ho a l'Aspavil...

El veig desaparèixer flanquejant a la nostra dreta..... trobarà la via original???

Passen els minuts.... li anem donant corda.... .... .... i .... finalment sentim la paraula màgica "REUNIÓ"!!!!

Ha trobat una R de la via original!

Ens retrobem de nou tots 4. Ara serà ell qui ens haurà de treure d'allà.... tant sols queden 4 llargs pel cim... decidim fer una cordada de 4, quedant-me jo al final perquè encara em tremolaven les cames....

En Llorenç es guanya el cel un llarg darrera l'altre.... gràcies company!

Finalment, fem cim!

Ens abraçem, riem i plorem....

La baixada és llarga i dura: carenem, fem un destrepe delicat, baixem per una enorme tartera, per finalment acabar per una passejada pel bosc....

Arribem destrosats però contents.... ens hem guanyat el sopar!



Dimecres, 1 d'agost.

La meteo continua sent molt bona. Com estem cansats decidim fer una via més curta.

La Lu es pren el dia lliure. M'acompanya la Viki i els incansables Kutres.

Gruppo del Cristallo - Monte Popena Basso - Via "Mazzorana-Adler" (IV)



Via curta (140m) i força estètica.

Gaudim molt. Com sempre, vistes espectaculars.... les Tre Cime al fons, el llag de Missurina .... el paradís....



Dijous, 2 d'agost.

Dia assoleiat. Ja ens hem recuperat.

Avui atacarem la segona gran via de la setmana...

Tre Cime di Lavaredo - Cima Piccola - Via normale (IV)

Via llarga (417m), amb menys compromís que d'altres perquè a partir de la meitat, coincideix amb els ràpels de baixada.

La Viki descansa, ataquem la Lu i jo amb l'Aspavil i l'Antxi.



Canviem d'estratègia: la primera part de la via l'obren els kutres i la segona nosaltres. D'aquesta manera la pressió es reparteix millor. L'Antxi es curra el "timing" de la via i organitzem un sistema nou de rapelar una via llarga....(ja l'explicaré)

El pas clau és justament l'últim llarg, l'anomenat "Camino Zsigmondy". En "teoria" és un IV.... en realitat és un ampli diedre fissurat que es tanca i desploma..... res "molto faccile"... COMPLETAMENT SOBAT! .... allò era una pista de patinatge vertical de 18 metres... protegit amb un pont de roca i dos claus....em va semblar un 6a del nostres!!

Per sort va sortir bé i a la primera.....en pocs minuts tots 4 estàvem menjant al cim..... d'aquesta manera em vaig poder treure el mal tràngol de la Fiames!

Via molt i molt maca.



Divendres, 3 d'agost.

Jornada de descans.

Ens passa un front.... dia de pluja..... aprofitem per fer turisme, anar de compres i visitar l'exposició dedicada a l'Angelo Dibona.

Dissabte, 4 d'agost.

Aquest serà l'ultim dia que escalem.... demà toca tornar cap a casa.

Decidim buscar una via força assequible i anar-hi tots junts.

El sol ens acompanya de nou.

Gruppo di Fànis - Piramide di Col dei Bòs - Spigolo "Alpini" (IV)

Via de 343 metres, molt entretinguda i fàcil. Per no patir.

Força ben equipada amb pitons cimentats.

Vistes espectaculars a la Marmolada, a les Cinque Torri.... vaja, una altra meravella.

Gaudim tots 5 molt. Bonic comiat!

Sopar d'acomiadament a la millor pizzeria de Cortina.



Diumenge, 5 d'agost.

Ens acomiadem dels kutres. Ells tornen en cotxe, la Viki i jo en avió des de Venècia i la Lu s'en va cap a Chamonix a continuar les vacances amb la família.

RESUM

Unes vacances on he gaudit moltíssim.

De les millors que recordi.

Gràcies de tot cor a tots 4 per compartir-les amb mi.

Un enorme petonàs!

5 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Un bon resum, d'una bona sortida.

Si amb tanta activitat només ho vas passar malament un cop, no et pots queixar !

Kutrescaladors ha dit...

Cert! unes vancances impresionants! rises, escalada, bons "rissottos" de la Lu, amenitzats amb la cantarella dels missatges rebuts per la Viky!
Bons records, inclús el sentir pel "Güalqui" - m'ha petat la reunió! pilla'm de la groga!- quins collons! vaja tiradeta et vas currar! encara tinc gravat el pas de flaqueix amb tot el pati entre les cames...fins i tot en els moments mes crítics encara feiem bromes....

i lo millor es que vam anar amb una llista de coses a fer, i tornem amb una de més plena!!!
Jo també em vaig emosionar quan després metres enllà a la travessia vaig trobar la reunió sota un munt de desploms!

En definitiva unes vacances com cal, divertides i amb la millor companyia!

Anònim ha dit...

Ep!!!
Quan vulgueu hi tornem!!!!
Petons
Antxi

AIRUN ha dit...

Que hi ha lloc per una escaladora humil que tot just es reenganxa després d'una llarga aturada?M'encantaria acompanyar-vos!!!
Felicitats, macu

Anònim ha dit...

Bona tarda,

M'ha agradat molt la info que heu penjat de dolomites i em preguntava si havieu pensat en penjar-la en altres pàgines con la recent:

https://amicsdolomitescat.wordpress.com

Pot ser una feinada, però crec que molt útil pels escaladors de la terra que ens aventurem a anar per aquelles terres!

Una abraçada!