dijous, 18 d’octubre de 2007

Flor de Lluna


Temps era temps.
Quan el príncep del regne dels homes va decidir escalar, tot sol, la muntanya més alta.
Lluny de tot.
Aprop de ningú.
Després de molts patiments, va fer cim quan la foscor ja havia vençut a la llum del dia.
I allà, dalt del món, l’heroi va descobrir l’espectacle del cel nocturn.
Era una nit serena i clara.
Una lleugera brisa li acaronava la cara.
El silenci, tot ho envolcallava.
Bocabadat, va contemplà l’explosió de milers i milers d’estels, que cobria tot el cel.
Cadascun d’ells, brillava en els seu ulls.
Cansat i esgotat, s’acostà per beure d’una font propera.
De genolls, va ajuntar les mans, tot recollint una mica d’aigua.
I va ser just en aquell instant, quan va veure per primera vegada, a la seva estimada.
El seu amor, es reflexava en l’aigua que contenia les seves mans.
Mai havia vist una figura de tanta bellesa.
Els seus rinxolats cabells de nit.
Els seus ulls tancats sobre pestanyes estrellades.
Els seus llavis de maduixa i sucre.
El seu somriure de capvespre.
El seu cos nu, recolzat sobre un flonjo llit de núvols.
Fràgil.
Delicat.
La dolçor de la seva blanca pell.
I així fou com el jove, es va enamorar de la seva lluna plena.
La reina de la nit.
......
El príncep, feliç, va tornar al seu regne.
I a tothom que veia, li va explicar la bonanova.
Aviat tot el món coneixia l’història, i la donzella fou batejada amb el
nom de Nähan.
La Nähan era una estranya i petita flor d’alta muntanya que només floria les nits de lluna plena.
La flor de lluna.
.....
El jove, nit darrera nit, sortia a cercar a la seva estimada.
La contemplava allà, dalt del cel, rodejadada de la seva cort d’estels.
Vàren passar els mesos, mentre el seu amor creixia i creixia.
.....
Fins que, una nit, el cor del príncep es va quedar glaçat.
La lluna, la seva princesa, poc a poc, estava desapareixent.
Una negre i estranya ombra, havia començat a enfosquir-la.
I no s’aturarava.
El príncep, desesperat per intentar salvar a la seva estimada, va córrer a la muntanya on la va veure per primera vegada.
Entre plors i esgotat, va tornar escalar tota la paret, amb l’esperança de retrobar-la.
Mentre, la seva estimada, anava desapareixent.
......
Just va arribar el cim per poder veure l’últim traç de blancor de la cara de la seva donzella.
Embogit i enfonsat, va començar a córrer per la cinglera.
Amb el braços estesos, tot intentant abraçar el darrer raig de claror, fonent-se en un petó de llum en el darrer alè de vida del seu amor.
I així, en arribar al fil de l’abisme, va fer un gran salt cap al buit, en el mateix moment en que la llum de la seva estimada, s’apagava del tot.
Nähan!
Va cridar, mentre desapareixia, engolit per la foscor de la nit.
.....
Durant molt de temps, els homes van buscar el cos del jove, però mai el vàren trobar.
.....
Diu la llegenda què, a partir d’aquella nit, sempre que hi ha un eclipse, l’esperit del príncep apareix en forma d’estel fogàs, creuant tot el firmament, una i una altra vegada, tot buscant a la seva estimada Nähan.
Fixeu-vos hi bé, perquè potser us trobareu en un cim rodejats de petites i bonique
s flors blanques!

9 comentaris:

Kutrescaladors ha dit...

Que bonic!!!!
ja tens rao ja!! les millors flors, estna a la montanya! i per la seva llum en donaries la vida!
molt xulo!

lux ha dit...

artista!!
m'alegro de veure't feliç
i que tornes a l'escriptura!

avant amb força!!

:-)))

मोन्त्से ha dit...

Star fisherman,
Un conte preciós per una nit de lluna plena...
Fascinant i màgic!

ratafiaire ha dit...

Que pilota que és la penya...

... ara li diem flor de lluna, a allò que fas per les nits... uf, uf... tas molt enconyat, eeee...

Bé, m'alegro que el teu esperit optimista sempre vegi la part espiritual de les coses diguem... més carnals....

jaumeppiqueras ha dit...

M'ha agradat molt el teu relat, una nota de romanticisme entre tanta escalada.
Gràcies.

Pekas ha dit...

Un bonito cuento... seguro que en breve tiene su vía... :-)))

Salut i muntanyes..!!!!

Cristina ha dit...

maquissim!!!! jo vull una altre !!!!

AIRUN ha dit...

Et felicito. Com sempre, tens un do especial per escriure contes...Si aquest conte significa que ets feliç, me n'alegro molt.
Bona pesca

Ther ha dit...

Al final ploraré i tot!!! Que feliç que s'hauría de sentir la teva princeseta amb aquest conte!!!