dimecres, 7 de novembre de 2007

Agulla dels Tres Ponts - Aresta Idíl.lica


Oliana
Moles de Sant Honorat
Agulla dels Tres Ponts
Via Aresta Idíl.lica



Feia temps que tenia pendent aquesta via.

La zona, totalment solitària, i el seu famós rapel eren molt atraients.

Aquest diumenge, acompanyat de l'Adrien, l'Anna i la Marta varen anar-hi a treure el cap.

La veritat és que tant l'entorn, com la via i el rapel ens van deixar al.lucinats.

Val molt la pena fer-la, tot i la qualitat de la roca en alguns trams.

Si podeu, no us la perdeu!



DADES TÈCNIQUES

Llargada del recorregut: 230 metres

Horari: 3-4 hores (cordada de 3)

Orientació: SO

Exposició: mitjana

Compromís: baix

Material: la via està gairebé equipada amb burils, spits, parabols i pitons. Reunions en 2 spits i parabol (sense anelles). Cal dur els estreps i unes 12 cintes. Nosaltres dúiem algun friend petit però no els vaig utilitzar.

Les assegurances allunyen en les zones fàcils. L'artificial està ben equipat i s'hi arriba bé.

Observacions: La roca no és tant dolenta com sembla, tot i que cal provar-la i anar-hi conscienciat. Tant sols està força trencada en el darrer llarg. Via per dies de fred. A l'estiu deu ser un forn.

Primera ascensió: L. García, D. Hita, E.G. Palma i A. Picazo (2001)

Aproximació: des de Oliana seguim direcció a la Seu fins creuar el pont i trobar el trencall a l'esquerra cap a Peramola. Seguim la carretera uns kilómetres per trobar una carretera a la dreta que dur a l'Hostal Boix.

Arribats a l'Hostal, trobarem una zona d'aparcament.

Carreguem el material i entrem dins el recinte, prenent un carrer asfaltat que voreja l'edifici per la seva dreta (passarem pel costat de la piscina) fins arribar al camí de Sant Honorat (paral.lel al barranc).



Al cap d'uns 10 min de camí planer, prenem un trencall a la dreta. Aquí iniciem una constant pujada, que s'endinsa per la canal herbosa i remunta pel bosc que ara té uns colors de pel.lícula. Seran uns 40 min més fins arribar a un altre trencall, aquest cop cap a l'esquerra, indicat Roca del Corb.



El camí deixa de pujar i va carenant tota la serralada durant una bona estona més (uns 25 min), fins que una darrer revol de dretes, ens deixa davant de les parets.

A partir d'aquí, el camí passa a ser una mica "penjat" fins creuar la gran canal que baixa per la dreta de la nostra agulla (la creua utilitzant un parell de grans pedres).

Uns metres més enllà, trobem un petit bosquet (canal esquerra mirant l'agulla), el remuntem i saltem a la roca. Trobarem la R0 (dos burils) sota el petit desplom de la panxa de sortida (primer buril i parabol visibles).


L'aproximació és una mica llarga però molt bonica, compteu 1h15.

DESCRIPCIÓ:



Primera tirada: ens pengem de l'estrep sobre el primer buril per sortir cap a la dreta (delicat, pas de V) per arribar a penjar-nos del següent parabol. D'aquí. un pas més d'artificial i seguint fàcil en lliure fins la R1 (dos spits i parabol).



Segona tirada: sortim de la R1 cap a la dreta (IV+) i desprès a l'esquerra fins al paarbol. D'aquí més fàcil (IV), però molt poc protegit fins a la R2, ben amunt, a l'esquerra, una mica amagada en una petita vauma (que li diguin a a l'Anna... je je).

Tercera tirada: fàcil (IV i III) fins arribar a la feixa central. R en una savina

Caminem uns 25 metres fins a peu de la paret final. Fa una mica d'impressió, però ja veureu que es fa bé. Fem una petita grimpadeta (II) fins trobar la R3 bis (dos parabols)


Quarta tirada: sens dubte la millor de la via. Sortim a la dreta. Xapem una mini-savina ("psico-assegurnaça") fins arribar al primer pitó. La via puja pel mig de la fissura- diedre (un segon pitó) fins arribar al primer parabol. Son uns metres ben "guapos" i verticals (V+). Arribats al desplom, el superem amb Ae (uns 4 pasos) i sortim en lliure i amb força pati (V+) fins arribar a la còmode R4 (2 spits i parabol).

Cinquena tirada: dos passos de Ae, sortida en lliure de V i dos passos més d'Ae. A partir d'aquí, fàcil (IV) fins arribar a la R5 (dos spits i parabol).


Sisena tirada: tirada de tràmit fins al cim. Cal anar "al lloro" perquè hi ha bastant pedra solta, però és molt fàcil (IV-). Com és fàcil, tant sols trobarem un sol pitó en tota la tirada. Reunió al cim en una savina.

DESCENS....... ESPECTACULAR!

Caminem en direcció N, trobarem el primer rapel una mica amagat, sota una savina a l'esquerra. Les bagues no es veuen a simple vista..... nosaltres vàrem fer una gran fita...

Primer rapel de 15 metres fins a un petit collet. Aquí trobem una instal.lació amb dos parabols amb anella. Per evitar problemes de fregament en recollir les cordes, millor passar-les per una sola de les anelles.... nosaltres les vàrem unir amb un cordino del 7 nou.


"Peaso" rapel de 50 metres, "SUPERVOLAT de 40 metres " sobre una estructura de tres ponts de roca ENORMES.




Et quedes amb la boca oberta...... "UAUUUUUUUU!!!!!!!" .... es com rapelar des de la cúpula central d'una enorme catedral de pedra !!!!

Després, uns 10 metres més avall, trobem un tercer rapel sobre una savina (bagues visibles), Rapel força "encaixonat" de 30 metres..... ull!

Seguim desgrimpant la canal, fins trobar una xemenia que nosaltres també vàrem rapelar. Rapel de 20 metres o desgrimpada "delicada" de III.


Seguim la canal fins trobar a la dreta, el darrer rapel sobre una savina (bagues). Rapel "superencaixonat" de 30 metres..... bastant complicat....


Finalment, al cap de pocs metres, arribarem a peu de via.
--
Espero que hi aneu i us agradi tant com a nosaltres!
--
M'agradaria felicitar a la Marta i a l'Anna. Just acabat el seu Curs d'escalada, es fiquen en una via amb artificial... i la treuen molt bé! Han estat supervalentes !!!
--
I de l''Adrien, que dir.... noi ja t'estimo com si fossis el meu germà.... !!!
--


Us deixo amb el video de l'espectacular rapel...
-

5 comentaris:

XICU ha dit...

Ei! com mola el rapel!
M'ha enmocionat que ens possessis entre els amics estel.lars.
Hem de quedar una estona per anar a grimpar.
Salut!

xicu

Gatsaule ha dit...

Osti tu, osti tu, això es veu millor encara del què em pensava !!

Mercès per la informació, d'aquest hiven no passa !

martulinaa ha dit...

ualaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!
Currada de ressenya.
Ei, com mola el rappel de l'Anna!!!
Hi hem de tornar que jo de dia no l'he fet!!!

Gràcies a tots tres per a compartir aquesta experiència amb mi.

un petonàs,
Marta

Kutrescaladors ha dit...

ep!!!bona feina company! sembla que algun dia ens hi aporparem!
aquest artificial a peu de via sobre un buril a de ser tant interessant!!je j eje!

Ens veiem per Oliana!

AIRUN ha dit...

Felicitats a les dues noies per la seva valentia, encara que no tingui el plaer de conéixer-les.
Seguiu així.