dijous, 14 de febrer de 2008

Artroscòpia

Des del final d'aquest estiu que el genoll esquerra hem feia la punyeta.

El fet de treballar tot el dia dret va anar fent que el dolor s'accentués. Jo, capgros de naixement i de convicció, vaig continuar enfilant-me per on podia. Com sempre, fins que la cosa no es va posar del tot xunga no vaig anar a la traumatòloga. I apa, "fes-te un radiografia i una resonància i torna...".
Diagnòstic: ruptura pedunculada posterior del menisc intern del genoll esquerre. Tractament?.... "pos" una "peaso" MENISCECTOMIA (tipus d'artroscopia).
"Quan t´ho vols fer?".... Doncs, ja!.
Així que ahir vaig passar pel quiròfan a pendre'm un donut i un tallat.... i al final el donut no me'l vàren donar, però el "tallat" sí!

I, com sempre, a mi m´ha de passar alguna coseta.
L'infermera que m´havia de posar la via ho va intentar dos cops a la mà (on normalment es posa sempre) i després de burxar una bona estona i no havent aconseguit el seu objectiu vampiresc, ho va provar a la munyeca. Aquí si que va tenir èxit, però "un servidor" va agafar un "colocón guai" després de ser punxat una vegada rera l'altra....". Que t'has marejat?" em va espatar la Criatura de la nit esmolant-se els seus ullals.... "Una mica" li vaig contestar, tot blanc, esgrimint un fals somriure. "És que ets aprensiu!" em va deixar anar.....
"Aprensiu...?" ... Collons, si gairebé m'atravessa la mà, semblava que m'estigués fent acupuntura amb una "peaso" agulla que "t'hi cagues"....em va deixar un parell de blaus que ni els millors dels tatoos els superen!
I aquí no s'acaba tot..... "T'haig de rasurar..." em comenta quan torna. "Comorrr?....ara em farà de Depilady.... valga'm Déu!.... ja cal que t'agafis ben bé els cataplins que si aquesta senyora se lin va la mà amb la Gillette Blue III Super et deixa eunuc de per vida...."
Em va depilar el genoll per la cara superior (sense comentaris) i em fa girar per depilar-me la part del radera... ejem ... ejem. "Pos no s'emposa a depilar el genoll dret per contes del genoll esquerra que és el que m´havia rasurat per davant....!
Collooooooooons..... que anem malamenttttttt!
"Ejem , perdoni, que em sembla que és l'altre...." li deixo anar amb sutil delicadessa. "Ai, doncs tens raó, ja m'extranyava!, ja veig que ets aprensiu i nerviós....."
No et fot!, em diu aprensiu i nerviós a mi, mentres ella m'utilitza com un ninot de màgia negra i alhora em depila la cama contrària!
Vaja, que per fi arriba l'hora. Em despedeixo de l'Anna (des d'aquí agrair-li tota la seva ajuda i paciència) i m'en vaig cap al quiròfan.... arriba el "star moment".... l'EPIDURAL!
Quina por que li tenia.... pensar en una agulla i un cateter arribant a la columna... aix! ... quines esgarrifanses!
Pos no!... va ser pim-pam-pum i ja estava... gairebé sense adonar-me'n.... que guai!
M'estiren a la camilla i ja no noto les cames. En pocs segons ni els genolls, ni les cuixes. Una estona més i no tinc malucs..... que raro que estic... és ben extrany... però de moment vaig fent.
La doctora comença l'operació i jo la segueixo pel monitor..... però ja no em noto ni els malucs, ni els ous ni la pilila..... serà de la por?.... em poso una mica intranquil.
Collons!, ara ja no noto ni la panxa i gairebé se'm està adormint el pit.... és una sensació molt difícil de suportar.... estic com a dins una enorme premsa hidràulica que m'està aixafant a poc a poc.... "Tot bé?" em pregunta l'anestesista. "Pos no gaire!" .... Quin patiment. Alló semblava que no s'acabés mai. Només podia moure el cap i una mica les mans.... Vaja, "tremendo"!
Finalment em duen a la zona de post-operatori i poc a poc em vaig recuperant....
L'intervenció del menisc ha estat un èxit, però jo les he passat "putes!".
I per què? Doncs ara ja ho sé. Quan marxava em ve a veure l'anestesista. "Com et trobes?"... "Es que com a l'informe em vist que practicaves esport i estaves força musculat, dons t'hem posat una mica més de l'anestèssia normal...."
Toca't els ous!... jo musculat?..... potser sí, a la zona abdominal, concretament a la periféria del baix ventre, en forma de pneumàtic Michelin!.. però poca cosa més... Home!
Vaja que aquesta és la meva petita aventura al quirófan. Ara recuperació: entre 2-3 setmanes de baixa. La doctora m´ha ssegurat que abans d'un mes i mig ja estic grimpant de nou..... així que no us lliurareu de mi tant fàcilment!
Fins ara!

Si voleu veure els detalls:

11 comentaris:

Llorenç ha dit...

je je je!!!!bonissimm el passatge de la depilació de les cames!!! que bo!!! com he rigut!!! deu meu!!!! t'han operat la cama dolenta no?!?!?!

Veig que et van posar un gorro molt guapo..per que?!?!?je je j e!!!!


vinga anims que les roques segueixen en el seu lloc i t'esperen!! aquestes sempre seran més fidels que les dones!!!!

Mohawk ha dit...

Ei Pere!! Jo fa uns anyets també vaig tenir una experiència religiosa com la teva (alguna foto)

A recuperar-se aviat per seguir tibant!!

;)

XICU ha dit...

Hola Pere!
Espero que et recuperis rapidament.
Una abraçada des del Pla de l'Estany.

JB ha dit...

holaaa

explicat aixi fa riure, pero segur que ho vas pasar fatal jejeje

vinga xaval, a recuperar se

v'sss

Lai ha dit...

Pere!!! :-))) ara a fer bondat i recuperar-te ràpid!! ja has passat el pitjor!
aixxx malauradament últimament m'han posat unes quantes vies, per fer-me algunes putadetes i no sempre l'han encertat a la primera... si et serveix de consol l'agulla de la via q et van posar era de les més petitones... en sèrio, t'ho dic per experiència q ja porto unes quantes... les més grossetes són les vies q has de dur durant un temps... aquestes fan una miqueta més de mal... xo tot depèn de com t'ho prenguis... jo tinc un mètode... 1r. no miro, 2n. penso en parets! :-))) 3r. com ja porto unes quantes sé q en el braç esquerre troben millor la vena! :-) això sí... sino entra a la primera reconec q toca els nassos! xo bueno... és el que hi ha... al menys saps que ja ho has passat! :-))) i bueno... sobre anestèsies, sedació, etc... mooollaaa!! a mi quan m'ho posen ja em em quedo trankila... ja sé que no m'enteraré de res! mola!
doncs això.. .molts ànims i cuida't molt!
una abraçada!!!

martulinaa ha dit...

Pero que guapo que estaves amb l'atuendo de "house"!!! Bona idea de disfressa per a l'any vinent!!!

Molts ànims i petons,
marta

Gatsaule ha dit...

Ànims, Pere, que això no serà res ! Tres dies més i ja ens tornes a estar donant la tabarra !

I no oblidis fer una bona recuperació.....

मोन्त्से ha dit...

Ai, ai, ai, ai...
Quina barreja de rialles i ganyotes he fet llegint amb la teva experiència a l'hospital...
Cuida't moltíssim i fins aviat, Pere!

Mingo ha dit...

Pere, benvingut al club. Paciència i perseverància amb els exercicis, si els fas, no t'enganyen en un mes i mig a enfilar-se per les pedres. Anims!!!!!!

Xavi ha dit...

Hola Pere, molt bo el relat. Jo també conec alguna infermera que em va haver de fer tres intents per "clavar la via", vaja, igual que jo amb alguna via d'esportiva que també l'haig de provar tres vegades per "clavar el rotpunkt".
Vinga que la recu passa volant i d'aquí no res li tornes a tibar!

jaumeppiqueras ha dit...

Pere ànims, que t'ho han deixat molt bé, bona feina, amés t'han fet els "acabats" amb vaporitzador, tot un luxe! ara a fer una bona recuperació i en no res a seguir disfrutant de les parets.