dijous, 21 de febrer de 2008

Autoassegurar-se a la reunió.

Autoassegurar-se a una reunió correctament pot considerar-se, en un principi, com una maniobra fàcil i en la qual tots els escaladors haurem d’estar familiaritzats.

Malgrat això, és en aquesta maniobra i degut a una sèrie de factors que analitzarem, on es cometen errors imperdonables.

Els errors més comuns són:

· Dependència d’un sol punt d’assegurança.

· Ús de provadors i cintes exprés.

· Ús de mosquetons sense tanca de seguretat.

· No utilitzar la corda d’escalada per a realitzar l’autoassegurament a la reunió.

En ocasions, la falta de coneixements tècnics per part de l’escalador i en d’altres les ganes d’acabar la via aviat i apurar el llarg, originen errors fàcils de preveure.
El procés d’autoassegurar-se a la reunió correctament no requereix de grans acrobàcies o temps extraordinari.
Al contrari, seguretat en aquest cas és sinònim de senzillesa i rapidesa.

Possibilitat 1: Utilitzant una baga

Sistema d’ús freqüent. La baga està unida al talabard amb un nus de corbata (1).
Aquest nus redueix força la resistència de la baga i per tant, no és recomanable si d’ell hem d’assegurar al company.
La baga és estàtica, per tant incrementem els elements negatius en contra del dinamisme acceptat de la reunió.
Punt positiu: Sistema ideal per rapelar.






Possibilitat 2: Utilitzant la corda d’escalada

Variant 2-A
Per què no utilitzar la corda per autoassegurar-nos a la reunió si és moltíssim més resistent que qualsevol baga, és dinàmica i ja la duem lligada amb nosaltres?
Simplement farem un nus en vuit per bucle (2) i el fixem al mosquetó de seguretat central de la reunió.
És ràpid i senzill de realitzar.


Variant 2-B
És una variant de l’anterior.
Primerament ens fixem al mosquetó de seguretat central utilitzant un nus de barquer* (3).
A continuació fem un reenviament a un dels punts de la reunió utilitzant un nus en vuit (4).
Deixarem una mica de corda entre ambdós nussos per tenir mobilitat en la reunió (5).
L’objectiu de fer el barquer és fer fàcil regular la distància, i sempre estant assegurats. Aquest és un sistema d’autoassegurament molt recomenable per unir-nos a la reunió.
És senzill, segur i no dona peu a equivocacions.

NO UTILITZAREM MAI... l’autoassegurament amb cintes exprés!
És el pitjor sistema d’autoassegurament.
Utilitzat per molts escaladors anys enrera cada cop més en desús. S’utilitzaven dues cintes exprés en cadena per unir-se a la reunió. En aquest cas depenem únicament de les cintes!!!.
Els punts d’una possible trencada són nombrosos. Quatre mosquetons (sense tanca de seguretat) i dos cintes, a part del fregament de mosquetó amb mosquetó.
També existeix la possibilitat d’una fàcil obertura de mosquetons en el cas de xocs i moviments en la reunió!!!

Nota: obviament, es poden combinar possibilitats, sobretot baga + nus de vuit amb la corda.
(*) "Ballestrionque"

7 comentaris:

jaumeppiqueras ha dit...

Com va el genoll? molt bons aquests apunts tècnics, gràcies per la feinada, els hi recomano als alumnes dels cursos d'escalada els teus apunts.
Jo a la reunió acostumo a fer un cabestany o nus de barquer, "ballestrinque" al punt central de la reunió amb una corda i un altre cabestany a una altra assegurança de la reunió amb l'altra corda. Reconec que el més acadèmic és el reenviament amb nus de vuit com detalles als esquemes.
L'altra corda que en fas? també t'hi lligues, o la deixes penjant del talabard?

Gatsaule ha dit...

Molt interessant l'apunt, però no creus que si sempre et lligues amb la o les cordes a la reunió, la importància del segon punt és menor ?

Jo utilitzo la cinta provadora amb mosquetó de seguretat i les dues cordes, de manera que només estic lligat únicament de la cinta just abans de sortir de la reunió, quan marxo de primer o de segon.

Penso que en aquest cas si fas servir cintes exprés, provadores, zip-express o el què sigui té menys importància.

Llorenç ha dit...

Bones Pere!! així m'agrada que aprofitis la baixa!!!

Ep! les ulleres de sol son necessaries??!??!?!?!
m'ofereixo com a model, si no te fa res...es que aquestes fotos....sols li falta el paquet de fortuna a l'espatlla i la cinta al front!
per la resta, com a valoració tècnica em sembla molt bona!
Tot i que sempre he estat partidari de les explicacions com més gràfiques millor!!!
segueix!!!!

Piju ha dit...

Bon article!

Tens raó, es molt curiosa la moda aquesta de portar la “provadora” només per assegurar-se a una R quan pots fer-ho amb les pròpies cordes. (A mi ja em fa mandra agafar-la per fer artifo!)

Alguns detalls que jo faig diferent:
- Si et lligues al mosquetó central, quan hi posis la cistella per assegurar al segon, trobo que molesta molt, ja que les cordes (la teva i la del segon) queden molt juntes i no t’hi cap be la mà per agafar-les.
Jo em lligo als mosquetons de les assegurances, triant les mes segures i que traccionin sempre en la direcció correcte.
A part, si alterneu tirades, quan surti el que ha arribat, per anar de primer, el mosquetó central del triangle passa a ser la seva primera assegurança, que es la mes adequada a l’hora d’aguantar factors dos sobre la R

No se si m’he explicat...

Raquel ha dit...

Ei Pere!! Gràcies per compartir els teus coneixements!!

Me'ls apunto, i m'apunto també els d'en Piju!!

RATAFIAIRE ha dit...

Ei Tutu,

Em sembla que totes les opinions anteriors són correctes. Cal valorar també si parlem de reunions amb bones expansions o de reunions en terreny d'aventura; en aquest últim cas, no és el mateix assegurar-se a un punt que al centre.

En qualsevol cas, jo crec que el més correcte sempre és assegurar-se de 2 punts, un al centre i un 2n. a l'anclatge més fiable; ja sigui amb les 2 cordes o amb 1 corda+baga.

Lo del nus de ballestrinc reassegurat amb un vuit ho trobo excessiu, i massa metodològic, ja que aquest nus, no presenta problema de ressistència, sinó de lleuger lliscament a partir de determinades càrregues... però tranquils que amb 60 mts de corda hi han metres de sobra.

Trobaria correcte aquesta tècnica de reassegurar el ballestrinque si anessim sense baga i amb una sola corda (esportiva).

Bons cims i bons averanys

Star Fisherman ha dit...

Merci a tots pels comentaris.

Jaume:
Certs el "ballestrinque" també l'utilitzava força, però amb els cursets m´he acostomat més al vuit... per no liar més el personal... però obvianeb¡nt, és una opció supervàlida.

Gatsaule:
La teva opció és tant bona com les altres, i força comú, mentres un dels punts d'assegurança sigui la corda, el segon pot variar.

Aspavil:
Després del vídeo del col.lega del Joan amb les ulleres fashion... pos akestes es keden curtes.. je je je


Piju:
Una altra opció ben vàlida!
De fet existeixen mil-i-una. Jo em penjo del punt central pq llavors tota la R està sota el meu pes i el reverso em kda just a l'alçada dels malucs i puc treballar cómodament.

Raquel: merci!

Ratafiaire:
Bon complement a l'article.
Totalmet d'acord.
Obviament, en R precàries, és obligatori que treballi el punt central, ja que aquest reparteix el 50% entre els dos punts d'ancoratge.