dimecres, 5 de març de 2008

Escalada medieval

Molts de nosaltres hem anat a escalar al Pirineu.

Si us ho proposeu, podeu complementar qualsevol jornada de paret amb la visita a algun dels encantadors poblets que omplen les valls.
Sempre podeu decobrir petites joies.
L'Anna en va sorprendre amb una passejada per un preciós poblet abandonat.
Un antic nucli medieval, enfilat sobre un petit turó que ens va dur a través del túnel del temps a èpoques antigues.

Tot un viatge al passat, passejant pels seus carrers empedrats, xafardejant per les seves cases enrunades, visitant les seves esglesies, el seu preciós cementiri….
Un ambient misteriós i encisador.
El silenci és qui regna ara entre els carrers mentre la vegetació, amb el pas del temps, va cruspint-se les velles cases i masos.

Si aneu a l'aguait trobareu racons increïbles: petites places amb la font ja que no raja, la casa del curador de pells, algun rebost amb enormes botes de vi, alguna cuina amb la llar de foc…
Al capvespre, quan el sol baixa, comencen a aparèixer les ombres.
El poble passa dels mil colors al blanc-i-negre, els ocells callen, el vent fred corre pels carrers.
La foscor omple les cases sense llum. Sense vida.

Llavors és quan les ànimes dels antics passegen de nou entre les runes.
Tota una experiència.
Agraïr-li a l’Anna aquesta bonica excursió.

Per cert, algú descobreix alguna figura amagada en la última imatge...?
























































8 comentaris:

un tal pinxo ha dit...

Molt guapes les fotos....

Gatsaule ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gatsaule ha dit...

Evident: la Geganta Adormida !

Això és el Pallars autèntic ! Molt bonic l'escrit....

Cristina ha dit...

Jooooorrrrr!!! Que blog más xulo!!!! Y que fotos mare meva!!!!

Un saludo!!

martulinaa ha dit...

ualaaaaaaaaaa!!
Quines fotos!!! seria una pena demanar de reconstruir el poble per anar-hi a viure, no? snif snif

JoJosho ha dit...

See Here or Here

martulinaa ha dit...

per cert...quin és akest poble?

Pekas ha dit...

Dubtaba una mica al principi... peró... estic amb Gatsaule.. la Geganta adormida reclama el silenci per continuar sonmiant...
:-))))))))

Una jornada diferent..peró igualment encantadora... :-))))

Bones fotos.. :-))))