dilluns, 14 d’abril de 2008

Riglos: el gran retorn.

Després d'una temporada de descans i recuperació, ja tocava tornar al menú de roca. El primer plat va ser per Setmana Santa: divendres amb l'Anna a la Bego-Kush i dissabte amb l'Anna i l'Adrien a la Laponia. Cap molèstia el genoll. Collonut! El segon plat, ja més elaborat: cap de setmana del 29 i 30 de Curs d'instructor ECAM a Vilanova de Meià amb en Jaume Anglada i en Santi Llop. Dos dies pitonant i penjats dels estreps.... que em van deixar baldat! Després, uns dies de treva fent trasllat de Mataró a Argentona, abandonant el blog i qualsevol altre activitat.
I de postres?..... RIGLOS!



Feia temps que hi volia fer la primera visita. I la veritat és que ha estat impressionant!

Divendres recullo a l'Adrien i marxem sota una intensa pluja. Moltes ganes i una meteo a la zona d'Osca que pinta millor fan que hi anem amb molta il.lusió. Parem a prop de Lleida a sopar. Fins aquí he conduit jo. Ara li toca al meu company.


Es tard. Entrem a l'Aragó. Passem Monzón. Son més de les 12. Nit tancada.


L'Adrien, que ha sortit de marxa el dia anterior va amb el pilot automàtic posat a 80Km/h. Encarem una gran recta a la carretera solitària. Ni una ànima. Ni una llum...... ni una llum? Allà lluny, a uns centenars de metres davant nostre començo a veure unes traces de llums fluorescents que es mouen.... serà un OVNI?. L'Adrien continua amb el pilot automàtic a 80 km/h. Crec que no "s'entera" del possible "avistament".
Ens acostem cada cop més a les llums.... serem adduïts enmig de la planície "baturra"???. L'Adrien no afluixa. Les llums cada cop es mouen més ràpidament, nervioses i excitades..... Ai, ai, ai... ja em veig segrestat dins una nau intergalàctica!....

"Adrieeeeeen! Para! Qué los de verde no son marcianos, que es la Guardia Civil!!!"
Frenada del meu amic. El cotxe s'atura enmig de la nit a 2 metres escassos de dos membres de la Benemerita. Collons!, quin ensurt!



"Güenas noches. Haga el favó de apagá er vehículo" li diu un sergent a l'Adrien. "Pa dónde se me dirigen?". "A Riglos, a escalar, señor agente" li contesta el meu amic. "Se me baja der vehículo y me enseña la documentasión".

L'altre agent, mentrestant, s'em planta al costat de la meva porta per vigilar "qualquier movimiento sospechosu" que pogués realitzar.El sergent comença a registrar a l'Adrien. Jo sentadet i ben quiet. En pocs segons em toca a mi. "Ahora se me baja usté".


"A vé, tienen ustedes en sus bolsillos alguna sustansia psicotrópica u estimulante?, es desir, se me esconden drogas por algun sitiu de sus cuerpos?"

Hòstia!, que el del tricorni es pensa que son uns yonkies!.... "Pos no señor agente" "Pos no portem ná de ná..." Li contestem. "Pos voy a proseder al registro curpural y del habitaculos de su automobil"

"Adelante, somos to suyos, señor agente". Després de mirar-nos bé per tots llocs i remenar-nos el cotxe, ens deixen marxar tot rient i recordant-nos... "Se me vigilen en el monte, que cada semana los compañeros del rescate aereus tienen que intervenir pa recoger a persones estraviadas u asidentadas..." Bé, soperada aquesta "al.lucinant" experiència, decidim dormir pel camí i arribar a Riglos l'endemà al matí.


Sempre recordaré el primer dia que vaig veure el Pedraforca. Son d'aquelles imatges que t'impacten i que mai oblides. Surts de la corba i pam!, te'l trobes allà, majestuós i imponent.



A Riglos em va passar quelcom similar. Agafes la petita carretera que dur al poble i de sobte .....apareixen els imponents Mallos.... una passada! Tenia cert respecte per escalar-hi. No sabia com estarien les vies i sobretot com estaria jo. La veritat és que tot va anar molt bé i vam gaudir d'un parell de dies fantàstics.

Dissabte: Via espolón Adamelo + Via normal al Mallo Pison (300m 5c/A0)



Diumenge: Via anorexia (nom ben lleig) al Mallo Colorado (130m 5b)


Vam fer nit al refugi de Riglos. Molt acollidor. Per 29€ tens mitja pensió i habitacions de 4 lliteres amb lavabo i dutxa. Tot acabat d'estrenar.
Segur que tornem ben aviat!


Us deixo amb les millors imatges.








I el video al cim del Mallo Pisón...

9 comentaris:

Raquel ha dit...

Molt bo el post!! Com he rigut... m'imaginava les vostres cares i... vaja, que m'hagués agradat ser-hi!

Bon retorn!!

XICU ha dit...

Ben tornat! Senyor Pere!
Feia dies que no en sabiem res de tu!
No contestes ni els sms del mobil.
Sàpigues que ja tinc el titol de l'ECAM. I el dia que vulguis podem na a fer una grimpada!
Salut i una abraçada!

Der kletterer ha dit...

Ei Pere tio, segur que tu i el gavatxo us vau fotre uns xokotripies, sinó no entenc lo del vídeo. És rollo, les millors escenes del Pont Aeri.

Enhorabona bou!! Això vol dir que ja estàs curat??

Llorenç ha dit...

bones!!! m'alegro que estiguis recuperat i amb forçes!
ara a fer la feina que tenim pendent!

veig que l'esperó Adamelo us va deixar trinxats, i el segon dia vau anar de tranquis no?

Ens veiem company!


Ep! que tinc coses teves...algún martell, algun walki....

Zololkis ha dit...

See Please Here

jaumeppiqueras ha dit...

Bentornat! celebro que el genoll funcioni i les ganes d'escalar a tope!! pel que veig. Aquests episodis amb la Guardia Civil em pensava que ja éren història, però veig que encara en queden vestigis...
Salut i a disfrutar grimpant.

Mingo ha dit...

Home Pere, m'alegre molt que el teu genoll ja et permeti fer vida normal, jo es que un dia feia càlculs i pensava ostia potser se li ha complicat la cosa, però veig que tenies feina amb la benemerita i a Riglos.
Vinga salut i a recuperar

मोन्त्से ha dit...

hOLA company!
Enhorabona ja estàs recuperat!
Recordo haver tingut una experiència similar amb els Guàrdies Civils, en plan: "los papeles señorita!!!"I en duia, sí, però de liar!
Aquests bolos de Riglos no tenen res a veure amb els de Montserrat, eh?
Molt guapo el lloc ;)
Ens veiem per la vertical!
PD: També tinc el titulín, com en Xicu!! mu pofesional...

PGB ha dit...

Hey Pere, ben tornat! :)
Bona cronica la de Riglos i tambe el petit percanç amb la Guardia Civil hehe