diumenge, 11 de maig de 2008

Força de XOC vs Força de FRENADA

Aquest és el primer d'una sèrie d'articles que estic preparant sobre la SEGURETAT de la PROGRESSIÓ en ESCALADA. Totes les consideracions són d'una importància cabdal en l'escalada CLÀSSICA sobre vies poc equipades o des equipades, amb assegurances "aleatòries", en funció de la resistència dels diferents encoratges, però també són útils per l'escalada ESPORTIVA.
L'objectiu sempre serà el mateix: reduir al mínim els efectes d'una possible caiguda sobre l’escalador, i també sobre la RESISTÈNCIA dels encoratges.
Cal profunditzar en el concepte de FORÇA DE XOC per entendre els mecanismes que determinen la transmissió de les forces als diferents elements de la CADENA DE SEGURETAT.
Però, què és la FORÇA DE XOC?
Veiem aquest video






La FORÇA DE XOC és l'estrebada que reb l'ESCALADOR que cau en el moment de ser aturat per la corda, que alhora es transmet al darrer ENCORATGE i a través de la corda, a la REUNIÓ.
En cas experimental (sense fregaments i corda bloquejada), la FORÇA MÀXIMA DE XOC és un valor característic de la corda i defineix la capacitat que té d'absorbir l'energia de la caiguda.
Podem imaginar-nos dos casos: caiguda amb corda bloquejada ESTÀTICAMENT a la reunió i caiguda amb corda frenada DINÀMICAMENT a la reunió.

Frens estàtics
______________________________________________________________
Si en aquest video, la corda estigués bloquejada a la R estàticament (per exemple amb un Grigri), gairebé tota l'energia de la caiguda es dissiparia en el procés de deformació de la corda (elasticitat), ja que utilitzem CORDES DINÀMIQUES (comportament "similar" a una "goma elàstica") i no cordes estàtiques (comportament "similar" a un "cable d'acer").
Cal saber que el límit fisiològic per sobreviure a una forta frenada és de 1.200daN (equivalent a 1.200Kg).
En aquest cas la FORÇA DE XOC dependria, principalment, del FACTOR DE CAIGUDA i de les característiques constructives de la CORDA.

- Què és el FACTOR DE CAIGUDA?
Es defineix com la relació existent entre H, longitud de la "volada" i L, longitud de la corda entre l'escalador i la REUNIÓ (R).
Factor de caiguda= H / L

Si tornem a mirar el video, veurem que l'escaldor es troba 3 metres per sobre de la darrera assegurança. Imaginem que el nostre escalador fes el saque directament sobre la R, sense xapar rés. Seria un vol total de 6 metres (H) amb 3 metres de corda estesa (L). Per tant 6/3=2. Parlaríem d’un FACTOR DE CAIGUDA 2. El pitjor cas de caiguda: directament sobre la REUNIÓ.
Com més alt és el FACTOR DE CAIGUDA, més ens apropem a una situació límit: per l’escalador que cau, per l’encoratge que l’atura i per la reunió.
La FORÇA DE XOC en frens estàtics no depèn de la longitud d'una volada, sinó del FACTOR DE CAIGUDA i de les característiques de la CORDA: un vol de 2 metres té el mateix valor de FORÇA DE XOC que un vol de 20 metres, per un mateix factor de caiguda.
En ESCALADA CLÀSSICA i en GEL és fonamental buscar factors de caiguda baixos.

En primer lloc, evitarem bloquejar la corda estàticament a la R quan assegurem al primer, i en segon lloc, col.locarem correctament proteccions intermèdies.

- ELASTICITAT de la CORDA
La corda es comporta com un ABSORBIDOR d’energia per deformació. Per tant, com més gran sigui la longitud, més quantitat podrà absorbir.
En el video podem veure que la corda “s’allarga”.
Una corda amb valors baixos de FORÇA DE XOC redueix els efectes negatius d’una caiguda sobre els tres elements fonamentals: ESCALADOR, ENCORATGE i REUNIÓ.
La FORÇA DE XOC de cada corda, depèn de la seva capacitat d’absorbir energia i ve determinada per les característiques de la seva ànima.
Ara mirem el següent vídeo:







Frens dinàmics
______________________________________________________________
Imaginem que el nostre escalador està sent assegurat per un REVERSO. La la caiguda es aturada per un SISTEMA DE FRE DINÀMIC, on l’energia ja no és tan sols absorbida per la corda (deformació), sinó gairebé completament pel FRE.
Aquest concepte és MOLT IMPORTANT: en l’assegurament dinàmic, la FORÇA DE XOC ja no depèn tan sols del FACTOR DE CAIGUDA, sinó del SISTEMA DE FRENADA.
Cada sistema de frenada té una FORÇA DE FRENADA característica.
La FORÇA DE FRENADA determina la FORÇA DE XOC sobre l’escalador que cau, a través de la corda que “corre” pel fre i es deforma. La FORÇA DE XOC és igual a la FORÇA DE FRENADA “amplificada” per l’efecte del fregament sobre la roca i els punts d’encoratge. Aquesta “amplificació” va del 50% al 100%.
En aquest cas, el punt d’encoratge situat en el sostre haurà d’aguantar la suma de la FORÇA DE FRENADA (200daN) i la FORÇA DE XOC (300danN). Uns 500 daN.
En cas de sistema estàtic de frenada, la FORÇA DE XOC per un factor de caiguda 1, podria arribar a ser 1.500daN, es a dir el triple!.

Imaginem que el nostre escalador, que en el video fa un vol d’uns 5 metres, aconseguís seguir 2,5 metres més sense posar cap assegurança i caigués. El vol es convertiria en un de 10 metres sobre el mateix encoratge del sostre.







En el primer cas tindrem un lliscament de la corda d’un metre, mentre en el segon el lliscament serà més llargs, potser 2 metres. Però la FORÇA DE FRENADA serà la mateixa, i per tant la FORÇA DE XOC restarà invariable i l’encoratge haurà d’aguantar la mateixa força.

Conclusions
__________________________________________________________
És la FORÇA DE FRENADA la que determina la FORÇA DE XOC i no al revés.
El FACTOR DE CAIGUDA no és la variable determinant, sinó en primer lloc l’ús del SISTEMA DE FRE a la REUNIÓ, i en segon lloc, el valor característic de la FORÇA DE XOC de la CORDA utilitzada.



Si escalem una via clàssica semi-equipada o des equipada, tant si és de ROCA com de GEL, haurem de buscar tots els medis que permetin reduir la FORÇA de XOC sobre l’escalador, el darrer encoratge i la reunió, evitant l’extracció dels encoratges.



Es parla d’extracció i no de trencament, perquè és gairebé impossible arribar a les FORCES CRÍTIQUES respecte el valor de trencament de les cordes, cordinos, mosquetons o pitons, mentre que és molt més fàcil arribar a valors de força que provoquin el trencament del material sobre el qual ens protegim: gel, microfissures, roca descomposta….amb la conseqüent “cremallera” o extracció de les proteccions, i encara més greu, de la mateixa reunió.
Ara veieu aquest video i analitzem el “cinematogràfic” accident:



Es poden dir mil-i-una bestieses que apareixen a les imatges, però relacionades amb el tema d’avui…
La filla assegura al germà des d’una reunió precària (3 friends) sense triangular amb un GRIGRI directament sobre la R (assegurament estàtic!) en una via des equipada.
El pare s’assegura a una R sembla que d’espits, sense triangular i utilitzant tan sols el nus de barquer que s´ha demostrat que “corre” fàcilment sotmès a càrregues altes.
La cordada superior cau i arrossega al pare i un dels fills.
La FORÇA DE XOC provocada per la caiguda de la cordada superior sobre el pare ja el mataria (clarament superior a 1.200 dN). I obviament arrenca la R.
La FORÇA DE XOC provocada per una caiguda de factor 2 de 4 persones aturada estàticament sobre una R de 3 friends sense triangular, primer partiria en dos al “guaperes” del germanet i després arrencaria tota la R (parlem de forçes de 7.2000dan)

Us deixo també aquest video de “TESTED FALLS” sobre claus de gel:
Proper capítol: EFECTE DE LA FORÇA DE XOC SOBRE LA DARRERA ASSEGURANÇA i SOBRE LA REUNIÓ.






Font bibliogràfica:

“SEGURIDAD. ESCALADA.ALPINISMO.FERRATAS”
Comissione Tecnica Nazionale de Italia

7 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Pere, tinc molts problemes per veure bé el teu blog, no sé si és el meu ordinador o que pesa massa....

El post molt instructiu, però em nego a agafar por !!

Star Fisherman ha dit...

Ok!
El meu ordinador la pàgina va bé... però intentaré treure-li càrrega...
El post no és per fer por... je je je.... és més aviat per ser conscients que les coses es poden fer de dues maneres: bé o bé... perquè malament no és acceptable!
Una abraçada!

lux ha dit...

Bones!

Moltes gracies pel recull m'ho miro amb calma.. que jo soc un mica lenta....

ara que amb el tros de peli aquesta...sempre he flipat
el pare esta muntant la reunio, el fill puja de segon pero sembla que ella l'asseguri...
Kin liuuu!!
Ara que com les escenes dels piolos i la del friend..
Kin classic de l'alpinisme! ;-))

flx ha dit...

Bona entrada Pere
Sempre està bé tornar a llegir aquestes coses per no perdre conciencia de la serietat del tema.
Respecte al video de la susodicha peli...com diu la Lu, es un bon batiburrillo de coses rares, començant per una cordada de 3 amb 2 cordes simples en la que el segon va asegurat per dalt i per baix...mmm

salu2
flx

मोन्त्से ha dit...

Hola Pere!
Els teus textos instructius com sempre, molt clars i entenedors.
Et saps explicar, home ara que ja ets pitoniso i instructor!!! jejeje
Felicitats i enhorabona alhora per tot plegat!
Respecte al tema de Sinsat, pots trobar molta informació a http://cafma.free.fr/ o bé a la guia mateixa que adjunto en l'escrit. Les vies que s'enfilen a la Pelle estan genial, tot i que no en vam fer cap allà (massa hores i força grau...) També el sector Pubis (vejam quin nom) i una via a la Poire (sector II)que es diu le Chemineé Rouge, la xemeneia vermella, que ens la van recomenar.
Tot plegat molt ben indicat i excel·lent equipament.
Ja t'has motivat??

Pekas ha dit...

El libro que ilustras... parte de la biblia junto con el de la comissione internaciole italiana...

Siempre está bien repasar ciertos
"palabros"... y no olvidarnos de esos binomios de la seguridad..
:-))))))))

martulinaa ha dit...

hola profe!!!

Què dius que el guaperas del video és de Mataró? juas juas juas
Si el convides a escalar jo no vull que m'asseguri ell eh!!!

;-P