Malanyeu & Orlú

El dimarts i dimecres d'aquesta setmana, l'Anna i jo teniem lliure. Què fem? Com que ella no coneixia Orlú decidim apropar-nos-hi, fent una parada a Malanyeu.

Malanyeu! Quina vall més bonica. Racó tranquil del Berguedà, imagineu-lo un dimarts entre setmana. Allí, només les vaques i nosaltres. Escalada relax!.

Tot el paisatge està esplèndid. Els rierols baixen ben alegres i el verd esclata per arreu.
Ens decidim per una via fàcil on l'Anna agafi confiança i jo la retrobi després de les pors de Taghia. L'escollida, la Montse Curto (95m, V+). Molt recomanable. Ens costa una mica trobar la placa on s'inicia però una vegada ens hi posem la fem en un "pim-pam". Ja era hora de passar-s'ho bé escalant!
El cel a poc a poc s'ennuvola i no passem gens de calor. Però arribem al cotxe i comença a tronar.

Tot el camí fins a Orlú el fem plovent. No seria la primera vegada que hi vaig i el mal temps no em deixa fer res. Però justament arribem a Aux les Thermes i el cel s'obre. Hem decidit anar a la cara est. Ja hi havia estat amb la Lux i la Viki. Vies ben equipades i sobre els 400m. Un bon test. Arribem al parking-rotonda. Ni Déu! I així estarem tota la nit. Muntem la tenda i mentre l'Anna prepara els "macarroni amb tonyini" jo intento fer una mica de foc (a França no hi ha cap problema). Aprofito algunes restes de llenya ja cremada i pesquem alguna branca més dins la humitat del bosc atlàntic. Tot xop. Ja em va costar, ja. Però la vetllada s´ho mereixia.

Així que ens mengem la pasta a la llum de la foguera. Escoltant el silenci. Mirant els colors amagats a la foscor del bosc que ens envolta. Una vetllada ben bonica.

Al matí quan ens llevem ja tenim 6 cotxes al pàrking. Collons!, però si són les 7h30h!. Aniran tots a escalar? .... Passem de córrer. Ja trobarem alguna via lliure. Esmorzem com cal, ens preparem i cap amunt. Fa un sol encantador.

La pujada (sobre 1h-1h30) no és molt dura i el paisatge és molt bonic. El camí està molt fressat i marcat. Primer remuntant el preciós bosc. Més tard arribant a la carena on ja descobrim la Dent. Finalment arribem al coll de Brasseil i anem a buscar la cara est.

A la via triada, la Tapas Sas Dalles hi tenim...... un curs d'escalada!

Així que s'imposa un canvi, anem a fer la Fleur de Rhodo. Una mica més difícil i de la que en tinc molt bon record. Jo faig els llargs més xungos (un parell de 6a no obligats i uns quants V+). L'Anna obre la resta. Al final 6 llargs jo i 5 l'Anna. En 4h30 ja estem al cim. L'Anna fa el darrer llarg. "Reunió i cim!". Quina il.lusió. La seva primera via llarga de veritat!. Al cim sols.

Les darreres 2 hores el cel ha estat mig ennuvolat i hem escalat sense patir calor, però ara els núvols ja han deixat d'amenaçar-nos i el cel ens ofereix una tarda ben maca. Mengem una mica i gaudim de les vistes amb tranquil.litat.

La baixada fàcil. Per la via normal fins al coll de Brasseil on ens espera en Tànger i fins el cotxe. De tornada a casa repassem lo bé que ens ho hem passat.

Reflexionem: quan escales pateixes, tens por. A vegades molta.... ejem..... a vegades menys. Aquesta vegada hem patit ben poc i hem gaudit d'allò més.

Bona carregada de pil.les per a enfrontar nous projectes!