Via Pique Longue a la Granota

Mentres preparo el post sobre les nostres vacances escalant pels Alps (18 dies dónen per molt), us penjo la nostra darrera activitat.
L'Anna encara no ha fet mai un bivac "d'alçada" així que el dimecres prenem "tots els bartols" i ens n'anem cap al Pirineu. La idea era pujar al Puigmal a la tarda des de Fontalba, passar-hi la nit i el dia següent fer "l'olla" de Núria, baixar al Santuari i tornar a Fontalba.
La previsió de la meteo, a priori, "bona", però arribem a Fontalba i la cosa "pinta" molt malament. Mmmmmm, casundena!, ja veig que Meteocat no és com Meteofrance (als Alps han clavat les prediccions tots els dies, una passada).
Desprès de xerrar amb la gent que baixa del cim, decidim "pasturar" una mica per la zona i tornar cap a casa. Millor que la primera vegada que l'Anna dorm al ras sigui sota un bonic cel estrellat i no sota una densa capa de núvols baixos.
El dia següent ens aixequem amb ganes d'escalar. Feia molts dies que no anàvem a Montserrat. El dia no és assoleiat, així que podem escollir, no patirem calor!
Triem la via Pique Longue a la Granota, Via blog per excel.lència (en Gatsaule&Albert, la Lu&Viki, en Mingo i en Jaumegrimp) i que encara estava a la llista.
La ressenya és fàcil de trobar a Onaclimb.
Nosaltres decidim començar pel sòcol (placa Salme) al qual s'accecedeix pel camí de Sant Miquel (poc després de l'estació inferior del Funicular de Sant Joan es troben unes escales que hi duen). També s'hi pot accedir pel camí del Via Crucis. Si es vol evitar el sòcol, s'arriba a la part superior de la via seguint aquest darrer camí.
La primera tirada per la placa Salme és curta (uns 20m) i tan sols cal seguir els spits verds situats a l'esquerra. Serà IV+. L'Anna fa el llarg en un plis. El segon llarg em toca a mi. Veig una línia de parabolts cap a l'esquerra (saltant a la placa del costat) i una d'spits cap a la dreta. Tiro pels parabolts. Uns 30m també de IV+.
Fem una grimpadeta "matojera" d'enllaç. Creuem al Camí del Via Crucis i remuntem fins a trobar de nou el peu de via. Ara sí. Una placa de V superguapa que disfruta l'Anna. La primera tirada que val la pena. Els dos següents llargs els enllaço jo. Fins arribar a un petit collet. Faig la R sobre una bona savina. Ara tenim el petit mur de 6a (uns 8m). L'Anna va forta i el vol probar. S'enfila en "X" . Peu a la savina i peu a la paret. Xapa el 1er i el 2on spit. Bufff! Quin esforç. La baixo "petada" però ben contenta d'haver-ho provat. M'enfilo i acabo la tirada. Ara cal fer una travessia de II una "mica aèrea" fins al peu de la darrera agulla. Aquí tenim la segona bona tirada de la via. LLarg superdisfrutón de V, ben aeri i amb força pati.
Del cim fem un ràpel fins al peu de l'agulla (instal.lació una mica "vella"). Refem el caminet de II. Podem desgrimpar fàcilment per l'esquerra el muret de 6a o fer un mini-ràpel fins arribar a una instal.lació situada rera la savina que ens ha ajudat poc abans.
Aquí tenim dues opcions. La primera és rapelar la via que hem fet amb un primer ràpel lleig, incòmode a traves d'una petita xemenia (30m) i un segon de 60m fins al Camí del Via Crucis i d'aquí caminant a peu de via.

La segona és utilitzar la mateixa instal.lació per fer un ràpel llarg de 60m fins a una canal i seguir-la avall fàcilment fins al mateix camí.
Nosaltres desconeixíem aquesta segona opció i triem la primera. Cal tenir cura en el fregament de les cordes en el rapel lleig. Millor que el primer comprovi que les cordes llisquin bé abans que el segon baixi. Nosaltres així ho varem fer i no va haver-hi cap problema.
En resum una via entretinguda amb el 3er i darrers llargs com a premi.

Els núvols baixos a Fontalba....

L'Anna al primer llar de la via

Boniques vistes del Monestir

... i més vistes ...

Vistes des del cim.

Rapelant el 6a.

Darrer ràpel.