divendres, 12 de setembre de 2008

El Salt de la Minyona

Les Guilleries, la vall de Sau i el Montseny. El Salt de la Minyona es troba dalt d'un espectacular espadat vermellós que domina tots els cingles de Vilanova de Sau. Des d'aquest mirador es té una visió molt àmplia de les Guilleries osonenques.





Per la Diada, en Pere (alies Pere del DOM) tenia ganes de provar el seu nou genoll biònic. Ens reunim amb en Ferran (quina peça!) i marxem cap a.... Malanyeu.

Arribem i tot està núvol. Entre bromes i riures ens acostem a peu de via i ja plou...quina llàstima... volíem fer la "Stoc de Coc"... un altre dia serà.
En Pere suggereix canviar de vall. Anirem a Vilanova de Sau a fer el "Salt de la Minyona".



A 2 km del poble de Folgueroles, seguint la carretera de Vilanova de Sau, trobarem el Pont del Vent. D'aquí surt una pista de poc més de quatre kilòmetres, apta per a vehicles, que mena al cim dels Munts (861 m). Just a dalt del mirador, protegit per baranes de ferro, es pot veure l'espectacular Salt de la Minyona. Hi ha un petit pedró amb la imatge de la Marededéu del Cingle.




És molt millor deixar el cotxe dalt del cim i baixar rapelant (com bé diu en Joan, l'accés per baix és molt selvàtic i la baixada al cotxe llarga). Primer cal trobar un petit corriol que neix just quan baixes per les escales a mà dreta (saltant la tanca). Desgrimpant fàcilment s'arriba a un collet.

L'instal.lació de rapel (dos parabolts amb anella nous) es troba uns 5 metres sota el coll (a la dreta d'un pi). La desgrimpada és molt xunga.




Nosaltres van fer un minirapel des d'un altre pi (més recomanable). Després un rapel llarg (55m) per la canal terrossa fins al peu del Cingle. D'aquí seguim cap a la dreta (mirant la paret) fins a trobar un gran bloc. La via s'inicia just a sobre.




Diu la llegenda que la Minyona dels Munts era molt devota i no faltava cap diumenge a missa. Un dia que se li havia fet tard, quan encara estava dalt la cinglera, va escoltar que ja tocaven les campanes per començar la missa. Com que no volia arribar tard de cap manera, va saltar cingle avall sense pensar en l'alçada que hi havia. Miraculosament no li va passar res i va poder arribar a missa just a temps. Pocs dies després, va necessitar tornar a baixar al poble i va pensar que per estalviar-se temps i camí podia tornar a repetir el salt. Però aquesta segona vegada el miracle no es va produir i la pobra minyona va tenir un accident molt greu que li va costar la vida. Des de llavors aquell indret va començar a dir-se el salt de la Minyona, i ningú més ha tornat a intentar saltar....







Bé, a saltar no, però a grimpar sí!.

La via està totalmet equipada amb "Pes" fixades amb sica i algún parabolt. He trobat una piada sobre un reequipament i posterior desequipament (això és un virus o què?).
La pedra passa de molt dubtosa a molt i molt dubtosa, però es pot anar fent. L'escalada no és gens obligada, potser V/Ae. Els dos "Peres" vàrem tirar d'A0´s (no duiem estreps) sense cap problema, mentre el crac d'en Ferran s´ho va treure tot en lliure (sobre el 6è grau.... ens va dir).


Potser el llarg més bonic és el segon, un petit diedre fins a fer R sota el sostre.
Escalada "diferent" però en un entorn molt i molt bonic que ja justifica la visita.
Per cert, la minyona ens va donar records per tots!

6 comentaris:

Mingo ha dit...

Enhorabona Pere, la roca es veu una mica xunga, no?.

Gatsaule ha dit...

És una sensació ben curiosa quan fas adherència i se't desfà la roca sota el peu, eh ?

Sort de les P's !

lux ha dit...

Vaja cordada!!
kina por!!

i el Ferran...
quan escala.... xerra....igual??
;))

Star Fisherman ha dit...

Mingo:
Una mica molt xunga...
Gatasule:
La sorra-adherència... brutal!
Lux:
No para!....encara xerra més... tot i així... el tio s'ho va treure sense despentinar-se....i nosaltres "acerant" com bojos!

Llorenç ha dit...

je je je!!! quina roca més bona que es veu!!!! el meu nebot segur que fa castells de sorra més compactes!!!!je jeje!!!
bona cordada! quins fenomenos!

Anònim ha dit...

Via maca en un entorn inigualable. Hi vam anar 2 trepes amb ganes de roca i hi vam trobar fang. I amb 1 minyona que volia caminar i va trobar-hi sol. Mai plou a gust de tots:

http://www.23hq.com/same/album/4103630

Carla Victor i Marc
SAME UEC Gracia Març 2009